dissabte, 24 d’octubre de 2009

Exposició fotogràfica Blanquerna


Ja fa més d’un mes que vaig veure a aquella persona d’aparença ruda i seriosa, escoltant música aïllat de la resta però sense perdre’n el fil, amb la seva motxilla a l’esquena.

La persona descrita és alta (més que jo) amb els cabells negres i engominats, els ulls foscos i penetrats.

La seva mirada és profunda i és pot observar la seva intensitat , aquella que per dintre d’aquesta persona bull i fa viure un caldo de cultiu, de pensament, histories i idees interessants.
Una cara amb un gest constant, gairebé perplexa.

Sorprenent!! La passivitat amb la que camina( jo que soc tan nerviosa).
No és un caminar ràpid ni lent, és tranquil, ferma i contundent, amb un anar i venir lleuger de costat a costat, que semblar dir: “chino-chano, chino-chano...”

No aparenta ser una persona extravagant, més bé senzilla, però no per aquest motiu menys complexa.

Va vestit amb roba gens cridanera però si porta anells d’or, crec que significatius pel tipus de joia.

El dilema es: ¡Ser o aparentar ser!

La definició que dona el Institut d’estudis catalans sobre APARENÇA és:
1. Manera d’aparèixer, aspecte exterior.
2. Signes exteriors conduents a determinar un judici sobre el caràcter d’una persona, d’un acte, etc.
3. Allò que no és sinó aparent, que sembla i no és.

De manera que la ambigüitat està present. La aparença pot ser autèntica o no.

Mahatma Gandhi semblava dèbil però era molt fort. Albert Einstein semblava boig i era l’esser més racional que ha existit mai. Però tots dos eren persones com les altres, tenien una vida amb alegries i problemes, es relacionaven amb altres persones, estimaven la família...

La persona a la que estic descrivint, com a moltes altres, li perjudiquen els prejudicis, que només son això, pre-valoracions i creences.

Es cert que tothom, algun cop hem prejutjat o prejutgem les persones, això es normal en cert aspecte perquè la primera característica que veiem en algú és la imatge exterior; és tracte de que no ens quedem en aquest punt i que anem més endavant fins poder verificar o contradir la primera impressió que tenim d’una persona, la primera vegada que la coneixem.

Darrera de qualsevol ésser amb el que coincidim al món te una història i trajectòria personal que no coneixem i no és JUST que ens creem idees preconcebudes de ningú i molt pitjor si és per burlar-se’n, ja que les penúries d’uns no han de ser alegries d’altres, ni motiu per riure o avergonyir-se de l’aparença o forma de ser de qualsevol.

Aquesta persona per la seva imatge exterior o caràcter “introvertit” (d’aparença), reconeix que algunes persones l’han jutjat pejorativament durant la seva vida, i per experiència pròpia puc dir que mereix l’esforç d’intentar conèixer a les persones, sigui qui sigui aquesta.
L’alumne(o alumna) triat/triada per la meva exposició és una persona plena de coses per aprendre, és una persona amable i sincera, sense maldat, company de companys, amb la qual podem parlar del que sigui, perquè t’escolta; i no hem de deixar guiar-nos per la seva aparença, com hem dit, ruda, seriosa i plena de misteri.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Treball col·laboratiu amb documents de Google




A les classes d'en Jorge Coderch, gestió de la informació i TIC, s'ens va donar la demanda de realitzar un treball col·laboratiu a través del qual havíem de realitzar una serie de demandes, tals com la creació d'un document de text, un powerpoint i un full de càlcul, mitjançant el servei de Documents de Google, per a que aprenguem com es poden fer treball de grup sense haver de quedar a un lloc físic.

La guia del treball està publicada al bloc del professor i l'assignatura, en una entrada anomenada Treball col·laboratiu: Document de Google, en la qual es descriu tot el que s'ha de fer, es a dir, apareix la descripció del treball.

Com he comentat anteriorment, hem creat un document de text en el qual hem comentat tot el que és el treball en si, es a dir, hem discutit les diferents opcions que teníem, quin podria ser l'index més apropiat, ens hem passat els enllaços de les pàgines de consulta o ens hem preguntat i respòs dubtes que han aparegut durant el transcurs del treball.

A més a més hem fet una presentació amb powerpoint que ofereix la informació recopilada pels components del grup, amb la fi d'oferir uns conceptes interessants pel que fa a nosaltres, futurs mestres, de forma organitzada i senzilla de comprendre per a la resta de companys. També, aquesta presentació serveix com a suport visual per al treball proposat sobre la introducció dels portàtils a les aules.

La tercera part del treball ha estat realitzar uns qüestionaris (previ i posterior al treball) que serveixen per recolzar la investigació sobre el tema tractat, ja que ens poden facilitar dades reals sobre les opinions d'alumnes, professors i pares sobre la aplicació del pla Escola 2.0 i esbrinar quins conceptes son els que han ressaltat de la presentació.
Aquests qüestionaris s'han fet a través del full de càlcul del servei Google Documents.

Tot això ens ha servit per no haver de quedar un dia a un espai en concret a per tal de realitzar una labor com aquesta, jo i les meves companyes Aina i Tamara, hem pogut fer el treball sense problemes d'horaris, de distancies, de temps, etc.
Trobo que aquesta eina es molt bàsica per fer treballs en grup, a més de poder disposar d'ells sempre que vulguis a través d'Internet.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Mapa de Barcelona

Cada dia hem de pujar el carrer Cister per poder arribar a la nostra universitat, el camí que uns acabaran farts de fer-lo i d'altres que continuarán pujant-lo amb la mateixa il·lusió del primer dia.

Aqui deixo el mapa, com a curiositat i com pràctica de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC.


Mostra un mapa més gran

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Què en traurem de profit?

La darrera setmana, durant els seminaris, hem començat l’activitat de lectura en veu alta, de moment han sortit dos companys, que ho han fet força bé (espero arribar al nivell, ja que soc de les darreres i aquest es troba alt, :P ).
El nivell de lectura sembla que es força bo, o potser i també, que li posem moltes ganes perquè tenim l’ànim de fer-ho lo millor possible.

També hem dedicat aquests dos seminaris a explicar-nos més en profunditat com eren les nostres escoles de primària, les peculiaritats de cadascuna, quin tipus de professors hi havia, quin model d’ensenyament ens impartien, quines metodologies utilitzaven amb nosaltres ....
La veritat es que les aportacions dels membres del nostre seminari ens han sorprès i ens han intrigat, les diferencies de vegades abismals i d’altres cops no tant, ens han obert una finestra al món, no tant llunyà ja que la majoria son de Barcelona o dels voltants, però no per això menys interessant.
De les conclusions que en podem extreure d’aquestes sessions son, com a mínim dues, la primera, obtinguda de les bones experiències dels companys, que ens mostren com podem aplicar els nostres coneixements quan impartim classes als infants, o com podem ajudar-los en moments dificultosos o com fins i tot i sabem fixar-nos i ens fixem podem identificar quan un nen necessita l’ajut d’un adult, sigui pare o professor.
D’altre banda, la segona conclusió, seria malauradament, obtinguda de les vivències més desagradables que em pogut viure molts de nosaltres, i que no em de fer o com no em de tractar els nostres futurs alumnes.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

continuem el treball en equip...

La segona setmana de seminari hem estat coneixent-nos encara més. La tasca encomanada a estat portar un objecte identificatiu de nosaltres mateixos.
Els resultats han estat molt diversos, cadascú ha portat el que creia que més el representa; la varietat i diversitat d’objectes ha estat curiosa.
Aquests objectes representatius mostraven aficions, pensaments, valors, aspectes de la personalitat i caràcter..., de cadascú de nosaltres.
Mica en mica ens anem coneixent cada dia més i aquestes estones també ens serveixen per desfogar-nos una mica de les hores lectives més “dures”, ja que podem aprendre de les experiències viscudes per altres companys mentre ens escoltem i compartim les nostres opinions, els nostres valors, experiències i visions.
Es podem extreure moltes coses de profit de seminaris com aquests perquè exercim diferents aspectes proposats per la mestra des de l’inici del curs, com el parlar (bé) en públic, el treball en grup, o d’altres implícits en els ja citats, com treure la vergonya davant dels companys, aprendre a escoltar a d’altres mentre donen la seva opinió, etc.

Al quart seminari es va tractar d’aclarir diversos aspectes sobre els treballs escrits a Blanquerna, per exemple, com s’escriu correctament la bibliografia, com son les mesures estàndards d’escriptura, l’estructura que a de tenir, etc.
També s’han parlat aspectes relacionats amb la normativa del centre ja que hi han ítems que de vegades, segons com es llegeixi, no s’entenen gaire, com l’article 3.3.1, que parla sobre les incompatibilitats acadèmiques i específicament de l’anglès, que si no es presta atenció o no es llegeix dona pas a posteriors “complicacions”.
Posteriorment s’inicia a l’aula una xerrada sobre treballs de recerca ja que parlàvem de treballs que ens servissin de exemple per l’actualitat, varem explicar tots el tema del nostre treball per tal de extreure el record de la recerca que vam haver de realitzar al seu moment, i que ara ens servirà de mostra, igual que la resta de treballs que em realitzat a la nostra vida escolar.

Es tracte d’aprendre els uns dels altres, de compartir els nostres errors i les nostres virtuts, de treballar en equip per aconseguir un tot molt millor..... Aprenem a fer-ho nostre, a canviar l’actitud d’individualitat i a compartir amb els demès.