dissabte, 28 de novembre de 2009

Debats

A través de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, s'ens proposa realitzar un debat per grups de 10 persones.
Per tal de realitzar bé la comanda de la professora, he dedicat un cert temps a cercar informació sobre els debats i particularment, sobre la lliga universitària de debat de la Xarxa Vives.

En primer lloc començaré, exposant les normes per fer un bon debat, és a dir, que s'ha de tenir en compte per guanyar, encara que no sigui el principal objectiu, qualsevol debat.
Dic que guanyar no és l'objectiu primordial, ja que segons la nostra categoria d'estudiants, no volem obtenir cap premi, sinò que es tracte de aprendre amb l'experiència. A través del debat aprenem a argumentar, la qual cosa ens serveix per defensar les nostres idees i poder organitzar els perquès d'aquestes. A més a més, tenim la intenció d'ensenyar també als nostres companys aspectes positius i negatius de un tema, en el nostre cas, la importància de les noves tecnologies a les aules, com és l'aplicació de pissarres i llibres digitals, o els portàtils.

Per fer el debat es necessiten un seguit de persones que es reparteixen tasques, com l'oratòria o la investigació.
Per fer d'orador es necessari tenir facilitat per comunicar, tenir carisma i saber improvisar quan calgui, a més i sobretot saber autocontrolar-se els nervis.
D'altra banda, per realitzar la investigació el que es bàsic és la calma i la paciència, a més de ser ordenat i tenir molta capacitat de síntesis i abstracció d'idees.

Per fer un debat es important que si existeix la possibilitat, els membres siguin de diferents àmbits, per tal de poder crear un grup multidisciplinar, ja que així s'aconsegueix abastar un tema des de moltes perspectives i ciències diferents.
També els membres del debat s'han de conèixer bé i passar el màxim de temps possible junts, ja que es fomenta la proximitat i coneixença del company. D'aquesta manera sempre podem esbrinar millor com actuarà certa persona o qui es més adient per fer "x" tasca.
De la mateixa forma tots els membres han de procurar donar el màxim de si mateixos, per tal de que la feina sigui la millor possible. En aquest moment també compte el nombre d'hores que es dediquen al treball.

Per fer una bona recerca d'informació i poder organitzar bé les idees, el que s'ha de mirar son els punts importants, s'ha de tractar la informació des de tots els àmbits en els que ens puguem moure'ns.
Primerament hem de saber quins estudis i coneixements existeixen sobre el tema escollit, avans del debat i obtenir la informació necessària, tant quantitativa com qualitativament. S'ha de saber a on es cercarà la informació, és a dir, de quines fonts extraurem els nostres anàlisis. Per últim s'ha de repartir la feina, per a que tothom tingui les mateixes oportunitats i es participi de forma activa per part de tots els membres.

El discurs en si, és la part més important de l'oratòria, s'ha de preparar i redactar de la forma més adient.
Ha de començar amb una introducció del tema i continuar amb els arguments, sempre dividint-los en les diferents intervencions. També s'han de preparar les conclusions, com a mínim s'han de plantejar, ja que els debats no han de ser calcats al text preparat perquè d'aquesta manera s'elimina tot tipus de naturalitat.

És evident que el text ha de ser adequat tant el llenguatge com l'entonació, l'estructura, la velocitat, les pròpies intervencions, el to de veu, la posada en escena...
Aquests son aspectes que també hem treballat amb la lectura del llibre Com parlar bé en públic, per tant podem dir que s'ha de saber estar davant d'un public i ser adients al mateix, en quan al discurs com a la informació i la forma d'expressar-la.

Aquí us penjo el vídeo complet de la final que es va realitzar el dia 27 d'abril de 2007, durant la III Lliga de debats universitaris en la qual participen la universitat de Lleida i la d'Alacant, parlant sobre el tema: Som presoners de la publicitat?



La Xarxa Vives d'universitats és una associació sense ànim de lucre que pretén potenciar les relacions entre universitats de tot el territori de parla catalana, per tal de crear una xarxa col·laborativa entre aquestes universitats, coordinar la docència, la recerca i diferents activitats culturals. També es proposen potenciar la utilització i la normalització de la llengua.

La missió de la Xarxa és promoure la participació entre universitats i cerquen la interacció amb la societat a través de l'equitat i la cohesió de les universitats.
Per arribar a aconseguir l'objectiu, es centren en l'experiència, la gestió, i la qualitat i dinamisme de les seves actuacions.

La lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives és una competició anual en la qual diferents grups de joves universitaris de diferents universitats, discuteixen sobre temes polèmics i d'actualitat.
Aquesta activitat té la seva base en els àmbits d'actuació de la pròpia Xarxa, que tanmateix es fixen en la participació i acció conjunta i col·laboració:
  1. Informació i divulgació del coneixement
  2. Llengua
  3. Cultura
  4. Desenvolupament acadèmic: docència i recerca
  5. Relacions internacionals

dissabte, 21 de novembre de 2009

Gliffy - Els diagrames de flux

A través del bloc de l'assignatura, el professor, Jorge Coderch Allué, ha publicat una entrada en la qual s'especifica un treball pràctic individual per a realitzar amb un nou programa.
Aquest és el Gliffy i exactament es un creador de diagrames on-line, totalment gratuït.
Pot servir com a suport o eina educativa, ja que podem utilitzar-lo per fer diagrames, els quals resulten molt útils per aprendre certes informacions de un mode esquematitzat.

Els diagrames de flux son una representació gràfica del funcionament i/o estructura d'un procés.
Dintre d'aquests trobem totes les fases que componen l'acció, relacionades i connectades entre si, per tal de determinar l'ordre i evolució del procediment citat.

A l'inici els diagrames de flux s'utilitzaven per a la informàtica i per a tractar la informació que aquesta necessitava i proporcionava; avui dia, s'utilitzen els fluxogrames per a qualsevol activitat tant empresarial com educativa, o a d'altres àmbits, encara que potser la aplicació més utilitzada es dintre del món informàtic, per a realitzar relacions de software o xarxes d'ordinadors.

La seva composició és una mica complexa si mai s'ha treballat amb ells, ja que es basen en una simbologia específica a través de la qual s'expressen també diferents intencionalitats.
Us proporciono un quadre explicatiu per a entendre millor aquests símbols:














La meva opinió sobre el servei que dona www.Gliffy.com és que seria més fàcil d'utilitzar si la web es pogués trobar en altres idiomes i no només amb anglès.
També es pot dir que la llibreria que conté el propi programa és molt escassa i no permet incloure imatges del propi ordinador ni crear-ne de noves.

D'altra banda, és un recurs que, com a futurs mestres, podem utilitzar tant per organitzar la nostra feina professional, com per ajudar als alumnes en les seves tasques i dóna'ls-hi un recurs molt pràctic per fer deures i estudiar, aprenent més.
A més a més, permet el treball col·laboratiu , ja que el document es pot compartir amb altres usuaris i aquests el poden modificar.
Aquests aspecte és molt important tant per l'assignatura, ja que treballem contínuament d'aquesta manera, i per al nostre propi aprenentatge de mestres, ja que la col·laboració és un recurs bàsic per a la nostra societat actual.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Un recurs molt útil

Softcatalà és una associació que es va crear a l'any 1998 a Mallorca, encara que es pública a tot el territori, amb l'objectiu de fomentar l'ús del català a l'àmbit de la informàtica, sobretot a Internet i a les noves tecnologies i de satisfer certes certes necessitats comunes a la majoria de persones de parla catalana, que es voler utilitzar i gaudir de les noves tecnologies en el propi idioma.
Aquest servei esta realitzat per estudiants, professionals i altres usuaris amb esperit altruista i organitzat sense ànim de lucre.



En Jorge Coderch a la seva assignatura, Gestió de la informació i TIC, ens va fer una altra demanda pràctica, que es basa en realitzar un anàlisi sobre un servei a escollir per nosaltres mateixos.
Per tal de realitzar el treball vam haver de seleccionar un dels serveis d'una llista (primera diapositiva de la cartellera de l'assignatura).
Després, una vegada que sabíem quines persones havien escollit el programa de Softcatalà, el grup es va reunir i vam organitzar la presentació, a més de repartir les diapositives, per tal de que cadascú es prepares la seva part de presentació molt millor.
Entre els membres del grup es va decidir crear un document de text de Google amb la finalitat de facilitar la informació que apareixerà a la presentació a cada part, a la resta de companys.

Sobre la web caldria destacar dos dels seus apartats, que son opcions molt útil per la correcció i estudi de la llengua catalana, em refereixo al traductor i corrector que ofereixen els participants i col·laboradors de la pàgina. Per utilitzar aquestes eines no es necessari registrar-se ni omplir cap formulari, només s'ha de clicar a l'enllaç o obrir directament la web de Softcatalà.
Les instruccions d'utilització de qualsevol de les opcions del menú es troben a la capçalera de tot i cadascun de les eines i serveis que proporciona la pròpia web.

El segle de l'individualisme

Aquest documental mostra com la idea de la manipulació de les masses es va desenvolupar.
Crec que podria ser útil per entendre una mica les teories que s'apliquen quan parlem de publicitat i la transformació que sofreix la informació en els medis de comunicació.
Us recomano veure'l i deixo lliures els comentaris per a que cadascú deixi la seva.









dimecres, 11 de novembre de 2009


A seminari hem fet una nova exposició fotogràfica basada en l’educació.

Pot semblar un tema molt ampli, així dit, però la qüestió i objectiu de l’activitat és que s’expressin tantes visions sobre l’educació com components del seminari som.

La meva exposició parteix de la idea de que l’educació s’ha de basar en l’experiència pròpia del nen, ja que com se sap, sempre que es vivencía en pròpia persona un coneixement o aprenentatge aquest s’interioritza molt millor.

A la foto presentada es veu com uns alumnes practiquen els coneixements teòrics que els han donat.

L’activitat que es reflexa a la imatge tracta de sortir al carrer amb el ulls tapats, per així experimentar la sensació que te un cec quan surt al carrer. L’activitat proporciona l’experiència necessària per poder posar-se a la pell d’un discapacitat, en aquest cas, d’una persona amb deficiència visual. L’objectiu de l’activitat didàctica reflexada és apropar a l’alumne a l’asertivitat, es a dir, posar-se al lloc dels altres però des de la seva perspectiva.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Pràctica Eduwiki



A l’assignatura de Gestió de la informació i Tic ens han explicat que son i com funcionen la Wikipedia i en concret l'Eduwiki.
Aquestes son dos enciclopèdies lliures a Internet.
Tant la Wikipedia com l’Eduwiki son dues xarxes lliures on tothom pot participar i posar la seva versió de qualsevol tema. La única diferència entre aquests dos serveis és que l’Eduwiki està adreçat a nens de primària i secundària.

La comanda donada pel professor consisteix en redactar un text a mode de Powerpoint a Google Docs sobre un ítem a escollir per nosaltres mateixos, però amb la condició de que no havia de apareixer a l’Eduwiki. Més tard hauríem de penjar a aquesta pàgina el treball que s’ha realitzat.

L’entrada a l'eduwiki ha de seguir unes normes i ha de tenir una estructura especifica, ja que com he dit va adreçat a infants.

Les meves companyes l'Aina, la Tamara i jo, hem decidit fer-ho sobre les salamandres, ja que son uns animalons molt curiosos i difícils de trobar i a més a més, jo havia tingut una salamandra com a mascota i els trobo molt simpàtics i interessants.


Per tal de realitzar el treball d’una forma organitzada i fàcil hem seguit el model ja proposat pel Jorge Coderch, professor de l’assignatura, a l’aula, el qual és basa en mantenir un diàleg a un document de text de Google.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Com tractar la informació

A la classe de Comunicació oral, escrita i digital, la Imma Gómez Pallarès, professora de l’assignatura, ens va parlar de la informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació, com la televisió, Internet o les publicacions escrites, per exemple diaris; amb la reproducció d’una entrevista a Gillermo Orozco, professor de la universitat de Guadalajara, a la qual parla sobre com ens arriba aquest informació a la que feia referència, com està de manipulada o retocada, i de com això afecta a l’educació dels nens i nois, ja que el senyor Orozco creu que s’hauria d’acompanyar als joves quan es veu la televisió, per exemple, per tal de que darrera de una imatge publicitària existeixi un diàleg i un raonament el qual permeti analitzar els coneixements que ens arriben.
Orozco analitza la importància de llenguatge audiovisual perquè creu que a les escoles, avui dia, es projecten pel·lícules, vídeos i es dona accés a Internet, sense mesura pedagògica, és a dir, que els mestres, tant com els pares, no tenen un control sobre el que els seus fills i alumnes veuen.
Es diu a l’entrevista que la imatge ha de ser com un complement del que l’adult diu perquè no és reconeix a les imatges com un exemple, sinó que és tracte de donar suport als conceptes que el professor imparteix, per exemple.
Guillermo Orozco recomana que la perspectiva didàctica que s’ha de tenir per tal d’adaptar les noves tecnologies a l’aula, sense caure en l’error de no prendre mesures suficients, és mantenir una alfabetització digital vers els nens i desenvolupar la pedagogia de la comunicació dintre de les aules.

Us penjo el vídeo de l'entrevista per a que el pugueu veure i valorar el que es diu.



Edu3.cat



Després del visionat de la xerrada que fa Guillermo Orozco, varem veure a la classe un anunci sobre Galerias, un centre comercial, que fa uns anys va deixar de existir, i el varem analitzar amb una mirada objectiva, fixant-nos sobretot en els aspectes que semblaven tenir una intencionalitat “oculta”.






A la classe van sorgir diferents comentaris sobre aquesta publicitat. Ens varem fixar en la llum, en l’angle de la càmera i la perspectiva del director, els colors, la música i el ritme d’aquesta, entre d’altres comentaris.
Amb la comprensió de tot el que es va dir i altres conclusions pròpies, puc comentar que la publicitat manté una intencionalitat molt declarada, que és vendre i obtenir els màxims beneficis. Nosaltres com possibles compradors i membres d’aquesta societat consumista podem caure a les seves trampes d’interpretació visual, agredint als nostres sentiments i manipulant els nostres inconscients.
Per aquests motius hem d’estar alerta i ser objectius quan ens obrim a totes les fons d’informació que ens arriben a cada moment de les nostres vides i per tant, és obvi que sigui tant important l’educació en el llenguatge audiovisual, des de ven petits.


La proposta de la professora va ser que analitzéssim nosaltres mateixos un altre anunci publicitari, en aquest cas més actual, de la mateixa forma.










Aquest anunci no és un anunci més, és d’aquells que no saps el que vol vendre fins gairebé el final, ja que destaquen sobretot els aspectes més sentimentals, per arribar a l’usuari a partir de la fibra sensible que tothom té.


Segur que a tothom li sona la melodia de haver-la sentit a la televisió, però la veritat és que al fragment que s’edita a televisió deixa molt a dir en front a la versió més extensa que podem trobar a Internet.

A la publicitat intervenen multitud de factors per tal de fer l’anunci més enginyós i que la gent, el compradors futurs, el recordin bé.
En aquest, és juga amb la llum, els colors i la música, a més de les frases en off que van apareixent al llarg del vídeo.
El quan a la música, la melodia va augmentant de velocitat mentre que evoluciona la història. També es veu com només comencen a cantar a partir de la meitat de l’anunci, per donar més èmfasis al final i resolució del problema plantejat.
El joc de llum i colors vius i apagats és evident, ja que quan hi han moments d’estrès o crisis en la història la llum és més tènue i els colors més freds, però quan és donen solucions o els personatges és mostren feliços, la llum cobra vida i els colors és tornen càlids i llampants.
Un clar exemple és quan el monstre no pot baixar per les escales perquè és massa gran, en aquest escena la cara del monstre gairebé no s’aprecia perquè està a les fosques i és presenta una escena fosca, quasi tenebrosa. En canvi, quan els pares adquireixen el nou vehicle vermell i brillant, aquest apareix darrera d’unes portes que s’obren molt premeditadament, mentre que el carrer és il·luminat pel sol, i els colors de les plantes i la casa son més vius que mai.

La veritat es que, com he comentat, l’anunci està pensat per incidir en els nostres sentiments més tendres, ja que la historia que es representa succeeix en el si d’una família. Tothom te una família i tothom hem sentit amor per algú i a l’anunci s’escolten frases com “como puedes dejar de querer a alguien, no se puede”. També és veu aquesta idea quan enfoquen a un porquet de peluix que és troba estirat al sofà, aquest porquet és el mateix de l’anunci anterior de Seat, al qual és deixaven oblidat al carrer mentre que la resta d’animalons anaven al cotxe. Aquesta escena va dirigida a les persones, que òbviament s’enrrecordin d’ell, i puguin entendre que la família l’ha acollit i que sempre van augmentant la família. Aquest aspecte mostra la tendresa i la calidesa de la llar i la família, una vegada més.

La metàfora que és fa del monstre fa referència als fills, com és pot entendre al final de l’anunci amb la frase “ya se sabe lo que pasa con los monstruos, que crecen y crecen”. A més aquesta comparació és ideal per fer veure l’objectiu de l’anunci, que quan una família creix és necessita més espai. Tot i així, no és deixa de repetir la paraula brother que vol dir germà en anglès.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Com parlar bé en públic


La professora de l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital (COED), Imma Goméz Pallarès ens va demanar la lectura del llibre Com parlar bé en públic dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquest llibre pretén aconsellar sobre, com bé diu el títol, la retòrica pública, és a dir, els autors han pautat les diferents parts que té un discurs i com aquestes s’han de desenvolupar per tal de que la lectura o la recitació davant d’un grup de persones sigui correcte.
L’objectiu d’aquesta lectura es que nosaltres, com futurs mestres i actuals estudiants, aprenguem a parlar davant de la classe, ja que des de que comencem els estudis fins el final de la nostra carrera professional haurem de fer moltes exposicions, xerrades, debats, recitacions, ....
La proposta que ens fan des de el mòdul de Processos i contextos educatius II és realitzar una síntesi amb els aspectes que creiem que ens poden ajudar a la millora de la nostra retòrica (la bona retòrica).
Cada alumne ha realitzat un resum que per a ell és el més adient, segons els errors que cadascú és reconeix com propis i vol tractar de millorar.

El llibre explica com Demòstenes, que fou un orador i home d’estat atenenc, no va ser tant bo en la seva retòrica, en un inici, com és veu a la informació d’algunes pàgines web.
Aquest personatge històric va haver de preparar-se molt seriosament per aconseguir una bona retòrica, ja que com és cita a l’obra, la primera vegada que Demòstenes es dirigí al poble, fou interromput per escàndols i va fer riure per la seva inexperiència. El seu discurs feia l’efecte de tan confús en els períodes i tan torturat en l’argumentació, que resultava enutjós i atipador de sentir.
Després de la seva vida, sembla que va escriure 65 discursos, dels quals se n’han conservat aproximadament uns 60, també es conserven 56 discursos públics i 6 cartes, encara que aquestes estan en dubte que siguin seves.
Aquest fet demostra que Demòstenes va haver de treballar molt i molt dur per a aconseguir aquella fita que desitjava.

Alguns dels consells més importants per realitzar un bon discurs, que el llibre cita son:

1.    Fer un esquema
2.    Preparar un bon principi i un bon final
3.    Assajar
4.    Cuidar l’aspecte/imatge
5.    Controlar els moviments del cos i la gesticulació 
6.    Mirar a l’auditori 
7.    Parlar alt, clar i sense córrer, es a dir, vocalitzant.
8.    No enrotllar-se
9.    Cuidar el vocabulari.
10.  Parlar amb entusiasme 

Va de mestres. Carta als mestres que comencen.



Des de seminari ens van fer la comanda de la lectura d’un llibre anomenat Va de mestres.
Aquest llibre esta dirigit als mestres i futurs mestres, i la resta de professionals o persones relacionades amb l’educació o el tracte amb infants, que volen millorar la seva “tècnica”, metodologia o ampliar els seus aprenentatges i coneixements, ja que a través de les experiències dels altres es pot arribar a conclusions que no es plantejaria ningú fins que no et trobes a la situació. Va de mestres esdevé indispensable perquè planteja situacions habituals a les escoles, ens fa reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes i apunta els camins, els bons camins, que permeten extreure les conclusions de les problemàtiques més freqüents.
Aquesta lectura ens serveix per adonar-nos de les característiques més importants que ha de tenir un mestre, de com hem d’actuar d’una manera adequada, de com ens hem de sentir per fer una bona practica professional, de com podem extreure aspectes positius de fets negatius, etc.

Els autors, volen traslladar-nos una petita part de la seva experiència professional amb la lectura del llibre, però sobretot el que pretenen es acompanyar-nos en aquest camí, el camí de l’aprenentatge.

El llibre pretén ensenyar-nos que és molt difícil tenir present tot el que és necessari alhora de realitzar qualsevol tasca ja que som persones, per tant, imperfectes, i podem tenir errors, però la qüestió és que a l’ensenyament s’han de procurar observar tots els ítems necessaris per tal de cobrir bé les carències dels nostres alumnes, ja que aquests rebran de nosaltres una influència molt important perquè serem els seus acompanyants durant un llarg període de la seva vida.

L’objectiu de l’escola, per sobre de tot, és fer-nos persones, és a dir que és molt més important l’aprenentatge de valors i coneixements vitals que el que son les unitats didàctiques predissenyades pels experts curriculars.
Si un nen sap ser persona, mantenir els seus objectius, ser responsable de la seva pròpia persona i de les seves actuacions, a més de tenir la capacitat per ser crític, podrem dir que els coneixements curriculars poden passar a un segon lloc, ja que implícitament tot això és pot inculcar a través de les classes i l’experiència pròpia.

Personalment aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre la voluntat del mestre, referint-me a que pensa el mestre de l’ensenyament, és només una feina que fas i cobres a final de mes o és una vocació natural, el voler educar i ensenyar al futur del món, que son els nens, els nostres alumnes. El mestre per naturalesa no pot acotar-se només a les aules sinó que la seva forma de viure és l’educació, la pròpia i la dels altres, ja que l’ensenyament, que és la necessitat de créixer i millorar, el que hi ha al teu voltant.
Val a dir que el mestre ha de voler millorar el món en el seu petit context i mantenir l’esperança viva de la llum de la claredat i el coneixement.

dijous, 5 de novembre de 2009

Programari lliure




Aquesta nova entrada reflexa una de les pràctiques realitzades a classe de Gestió de la informació i TIC.
La comanda va ser crear un mapa conceptual a través d'un programa lliure (CMap Tools) que ens ha proporcionat noves eines de treball.
L'explicació del que havíem de fer es troba al bloc del professor i l'assignatura per tal de que poguéssim seguir l'exercici des de casa, després d'haver assistit a l'aula.
Espero que als lectors d'aquests bloc que no coneguessin aquesta eina tant i tant útil els hi pugui servir d'ara en endavant.