diumenge, 27 de desembre de 2009

Recursos educatius: Les Mines de Gavà

Per la proposta que ens van fer per al divendres de la setmana educativa vaig escollir el Parc
Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà.


La meva elecció va ser aquesta ja que la demanda era visitar un servei o centre que oferís un programa educatiu.
Les mines de Gavà son una bona idea perquè com a eix educatiu és molt ampli i permet orientar l'aprenentatge vers els diferents àmbits educatius, és a dir, els coneixements que els nens reben a les parc arqueològic es poden relacionar fàcilment les assignatures que s'imparteixen a l'aula.

Per poder realitzar la visita, primer vaig trucar al telèfon de la central d'informació del Parc per concretar si s'havia de reservar la visita o si s'havia d'omplir qualsevol qüestionari. A través de la trucada em varem informar de que no era necessari i de l'horari de visites.
Tres companys i jo varem presentar-nos al Parc el divendres al matí disposats a aprendre i passar-ho bé.


Molt amablement les noies que es trobaven a la recepció i tenda de records, ens van informar de que havien assistit tres grups escolar aquell dia i que gratuïtament podíem passar amb els que volguéssim a fer la visita guiada.

Vam entrar amb una classe de nens de tercer de primària d'una escola de Barcelona i d'aquesta forma ens vam enriquir molt més de l'experiència, ja que la visita estava orientada als nois i noies de primària, que en un futur podrien ser com els nostres alumnes.



Gràcies a això vam poder veure com els infants aprenien, s'il·lusionaven i es divertien amb les explicacions, el taller, els audiovisuals, les maquetes, instruments neolítics, etc. i vam aprendre com es poden treballar una amplia diversitat de conceptes des de l'experiència i el joc.



Els nens van realitzar un taller de fer collarets amb pedres de talc com els prehistòrics feien amb la variscita. Aquest taller sempre té èxit i ho puc dir com nena que ho va viure en pròpia persona.

També van rebre explicacions molt interessants, per exemple, els van explicar com es sabien diferents dades d'una persona a través dels ossos. Com podeu observar a les fotografies inferiors, les calaveres tenen els forats dels ulls diferents, el de la dreta els té més quadrats i el de l'esquerre més rodons, això vol dir que el dret és home i el de l'esquerra és una dona. Això ho van aprendre els nens de primària amb els que vam estar.


El Parc Arqueològic de les mines de Gavà va ser reformat fa uns anys per tal de proporcionar un millor servei i per poder oferir-lo a tot tipus de públic, des de nens de infantil i primària fins persones grans i discapacitats.

La seva imatge actual és de centre modern i atractiu tant pel públic del carrer com per les escoles.
Es va crear un Servei Pedagògic, des de les estructures i centres culturals del municipi, que coordina tots els serveis com tallers, visites, xerrades, etc., que s'ofereixen tant al Museu, com al centre d'història, com a les Mines amb l'objectiu de satisfer les necessitats que es van identificar, que tractaven de donar uns millors recursos a la comunitat educativa, com ells mateixos diuen.
Des de aquí ens proposen un seguit d'activitats i materials per a treballar a l'aula, tant d'infantil com primària, desprès o avanç de les experiències viscudes al Museu o a les Mines. Aquestes propostes les podem trobar a la guia del servei pedagògic de les Mines o Museu que podem descarregar gratuïtament a la web.

Sobre les mines es podrien dir moltes coses ja que son un recurs d'allò més original, interessant, dinàmic, profitós, etc.
Personalment recordo quan de petita vaig visitar-les, em van impressionar; aleshores la sensació que et proporcionaven les mines era de realitat, de estar in situ al lloc exacte on van estar aquells apassionants homes dels que em parlaven, perquè entràvem en una mina de debò i no en una maqueta a mesura natural com ara. No vull dir amb això que la qualitat de la visita de les mines hagi disminuït sinó que la sensació era diferent, també és així perquè han passat uns anys des de llavors i la meva visió es una altre, la de un adult professional, a més des de aquesta perspectiva es veuen coses que de nen no te n'adones.

Recitació

A la assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, ens van dir que havien de realitzar una recitació, és a dir, que havíem de parlar davant de la classe explicant un poema o un conte o el que ens assembles, això la professora, ho va deixar a la nostra elecció.

La meva elecció va ser un conte anònim que vaig trobar a Internet remenant informació sobre contes amb missatge educatiu. Vaig arribar a aquest que originalment era en castellà i el vaig traduir a més de afegir-hi algunes millores i adaptacions.
Proposo que el llegiu i en reflexioneu, ja que ho facilita el missatge que conté, espero que us agradi.
Hi havia una vegada, una fada entremaliada, menuda i eixerida que li agradava volar per l'aire com un ocellet i deixar caure petits esclats d'il·lusió a la vida dels mortals.
Per a ella, era reconfortant arrencar un somriure, una brillantor als ulls, o posar una miqueta de fantasia i il·lusió a les seves vides, ja que hi va haver un temps en què la fada va ser humana.
Sentiments com l'amor i el dolor, van ser companys seus i les pèrdues d'aquesta vida, van trencar petits mons que li envoltaven... llavors, la humana va buscar un refugi i el va trobar en un món de fantasia, on l'improbable és possible, on els somnis floten en l'aire i on el dolor és aliè.

La nostra fada estava contenta, reia, cantussejava... La vida era fàcil en el seu món de fantasia. Res podia fer malbé el seu cor, perquè l'havia perdut en deixar de ser humana.
Va passar el temps i una freda tarda d'hivern, la fada es va perdre al bosc.
La foscor era immensa i ella cercava una llum que la orientes i la va descobrir amagada, al més fons de la penombra, era una caseta plena de llum. Atreta pels llampecs i la calor d'aquell lloc, la fada va lliscar dins, a través d'una petita escletxa
Surant per l'aire, va recórrer aquell lloc, diferent a tot el que ja coneixia.Va mirar les pintures, xafardejava estranys pergamins i documents, i acaronava belles estàtues, etc.
Però aquell lloc tan especial, era la llar d'un poderós mag, (encara que la fada no ho sabia.)
Enamorada d'aquella pau i d'aquella llum, va decidir tornar cada tarda i viure uns moments màgics, enmig, de tanta bellesa.
Generosa, va deixar un missatge al propietari d'aquell lloc, on li oferia concedir un desig diari, si ell li permetia visitar el seu refugi cada tarda.
Quan el mag va llegir el missatge va somriure (ell, ja coneixia a la petita fada i feia temps que esperava la seva visita). Va acceptar el tracte i així van anar passant alguns dies durant els quals el mag es divertia fent petites peticions que la fada, la qual es definia a si mateixa com complidora i s'afanyava a fer-les realitat.

I un dia ... el mag va deixar una nota al fada, podrien trobar-se al vespre a la caseta lluminosa si ella volia.
La fada, que a més de entremaliada, era molt i molt curiosa, va acceptar.
Aquell vespre no va entrar a la caseta a través de cap escletxa, sinó que mesurada i educadament, va trucar a la porta - toc toc toc - i el mag li va franquejar l'entrada, convidant-la a passar.

- Què és aquest so? -Va preguntar la fada .
- Sé que no és el so de l'aigua de les fonts, ni cap cant d'ocells ... però és tan bonic com ells.
- Música- va respondre el mag .- La fan els humans.
- ¿Els humans?
- Sí, i tant !!! la raça humana és capaç de destruir-se entre si, però també de crear música, poesia i bellesa ... entre d'altres meravelles. Tot el que t'atrau d'aquesta casa està fet per humans. No ho recordes? Tu vas ser un d'ells.
La fada va tancar els ulls. No volia recordar un temps llunyà en què el dolor havia estat present, però aquella preciosa melodia i les paraules del mag havien obert moltes portes a la seva memòria... Les llàgrimes retingudes durant molt de temps, van lliscar per les galtones de la petita fada.
- No és dolent plorar - li va dir el mag .- La vida és una recerca de la pau i la bellesa enmig del dolor, el soroll i la por que poden aparèixer durant el seu transcurs
- Ho recordo ... -va dir la fada. - Recordo un món que feia mal, jo vaig abandonar aquest món.
- I al abandonar-lo vas renunciar a moltes coses, petitona. A la vida hi ha dolor i lletjor, però tots podem aconseguir la pau, l'amor i la bellesa. Vols continuar renunciant a la música, les rialles, a les carícies, a les mirades ...? Aquí, al mon de fantasia, no pateixes, però estàs sola, en el món dels humans... podries trobar les mans amigues que necessites, compartir rialles i plors. En el món al qual pertanys, estaries viva mentre que aquí, la teva existència és producte de la imaginació, i en qualsevol moment pot deixar de ser real.
- Tinc por - va dir la fada.
- No tinguis por. Jo estic aquí, a qualsevol reducte de llum, d'art, d'harmonia, de pau ... Sempre que em necessitis em trobaràs i prometo acompanyar-te en el teu camí si aquest és dur i
escabrós.

La fada va deixar la vareta màgica a terra i va avançar cap al mag.
- Ajudeu-me - va demanar.
- Pots fer-ho - li va dir ell i va obrir una porta secreta, gairebé amagada, al fons de la qual es veien cases i se sentien veus .
- Vés allà. Torna al teu món i intenta ser feliç. No renunciïs a sentir, encara que de vegades sentis dolor. Has de viure, i fer-ho sàviament, buscant allò que et faci millor i més feliç.


La fada va travessar la porta.
I a l'altra banda, a un lloc del món
real, una dona, va tornar a viure.









La meva recitació va estar bé, acceptable, però no va ser bona del tot a causa del mal control dels nervis que vaig tenir. Aquests van fer que no em pogués expressar com volia i que la exposició quedés forçada.


El Territori

Aquesta nova entrada té la intenció de expressar com van ser les jornades de presentacions orals sobre EL TERRITORI, tema ampli que va permetre veure i sentir multitud de diversos temes i punts de vista, durant aquestes.

El com vam arribar a la realització d'aquestes jornades, te la seva explicació en les competències explicites del modul de Processos i contextos educatius II, que imparteixen els professors Imma Gómez Pallarès i en Jorge Coderch Allué.
Des de les seves corresponents assignatures (Comunicació oral, escrita i digital i Gestió de la informació i TIC, respectivament) van fer la demanda de realitzar una exposició oral compresa en el temps de 6 minuts, la qual havia de parlar del territori.
Com ja he dit, el tema plantejat es massa ampli, segons qui ho interpreti, com, on, quan... es veuran unes característiques o altres sobre la qüestió. Aquesta mateixa dificultat pot ser també un avantatge, ja que en la diversitat i la llibertat d'expressió es troba l'aprenentatge.

Ja que el treball s'havia de realitzar per parelles, i la meva va ser la Mireia Casanovas Tapias (encantadora, per cert), varem escollir després de molt parlar-ne, que ho faríem de la desigualtat, i més concretament i per exemplificar, la varem situar a Barcelona; no obstant, i ho varem remarcar el la exposició, no vol dir que no existeixin les desigualtats a la resta de territoris més o menys personals, grans o petits.
Vam seleccionar definitivament aquest argument perquè creiem que el territori s'entén i s'ha d'entendre des de les persones que l'habiten, ja que son les que el formen i el reconeixen com a tal i per tant destaquem la importància d'establir uns principis d'igualtat entre veïns, ja que proporcionarà un territori molt més agradable per viure i conviure.

Seguidament penjo la presentació de power point que varem utilitzar en la exposició, espero que us agradi:





Durant les exposicions dels companys havien de emplenar una quadricula en la que es classificaven dos columnes, aspectes positius i a millorar. Ho fèiem principalment, imagino, per tal que prenguéssim consciencia dels errors i virtuts, tant dels companys com dels nostres mateixos, i que ens servís per millorar en les futures exposicions i com a mestres, que tinguem facilitat per parlar en públic.

En general tothom va estar a un bon nivell, el que més es notaven eren els nervis, encara que quantes més exposicions passaven, la gent es calmava i ho feien molt millor.
En quant als suports técnics escollits per les presentacions, van ser una mica fluixos, la majoria de presentacions eren poc visuals i originals, cosa que crec que es demanava i era molt important d'assolir. Tothom de la classe coneix les presentacions Power Point i sap com fer-les servir i extreure'n profit, però el més difícil és ser original i incloure coses noves. Genèricament, tothom es va esforçar però va haver una exposició en concret que va ser la més original de totes en quant a noves tecnologies.

La pràctica total de la demanda realitzada al principi pels professors va arribar a fites molt més altes del que em pensava en un inici, es a dir, que inicialment creia que seria un treball més, però en veure la importància i la magnitud del mateix i a causa d'unes circumstàncies personals que malauradament, van tenir lloc en aquestes dates, vaig entendre l'esforç que requeria, no sols aquest treball sinó tots, i que de tots i cadascun d'ells es pot extreure molt més del que ens pensem en un moment, perquè es poden aprofitar per no nomès aprobar sinò aprendre, que es el més important.