Com parlar bé en públic

La professora de l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital (COED), Imma Goméz Pallarès ens va demanar la lectura del llibre Com parlar bé en públic dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquest llibre pretén aconsellar sobre, com bé diu el títol, la retòrica pública, és a dir, els autors han pautat les diferents parts que té un discurs i com aquestes s’han de desenvolupar per tal de que la lectura o la recitació davant d’un grup de persones sigui correcte.
L’objectiu d’aquesta lectura es que nosaltres, com futurs mestres i actuals estudiants, aprenguem a parlar davant de la classe, ja que des de que comencem els estudis fins el final de la nostra carrera professional haurem de fer moltes exposicions, xerrades, debats, recitacions, ....
La proposta que ens fan des de el mòdul de Processos i contextos educatius II és realitzar una síntesi amb els aspectes que creiem que ens poden ajudar a la millora de la nostra retòrica (la bona retòrica).
Cada alumne ha realitzat un resum que per a ell és el més adient, segons els errors que cadascú és reconeix com propis i vol tractar de millorar.

El llibre explica com Demòstenes, que fou un orador i home d’estat atenenc, no va ser tant bo en la seva retòrica, en un inici, com és veu a la informació d’algunes pàgines web.
Aquest personatge històric va haver de preparar-se molt seriosament per aconseguir una bona retòrica, ja que com és cita a l’obra, la primera vegada que Demòstenes es dirigí al poble, fou interromput per escàndols i va fer riure per la seva inexperiència. El seu discurs feia l’efecte de tan confús en els períodes i tan torturat en l’argumentació, que resultava enutjós i atipador de sentir.
Després de la seva vida, sembla que va escriure 65 discursos, dels quals se n’han conservat aproximadament uns 60, també es conserven 56 discursos públics i 6 cartes, encara que aquestes estan en dubte que siguin seves.
Aquest fet demostra que Demòstenes va haver de treballar molt i molt dur per a aconseguir aquella fita que desitjava.

Alguns dels consells més importants per realitzar un bon discurs, que el llibre cita son:

1.    Fer un esquema
2.    Preparar un bon principi i un bon final
3.    Assajar
4.    Cuidar l’aspecte/imatge
5.    Controlar els moviments del cos i la gesticulació 
6.    Mirar a l’auditori 
7.    Parlar alt, clar i sense córrer, es a dir, vocalitzant.
8.    No enrotllar-se
9.    Cuidar el vocabulari.
10.  Parlar amb entusiasme 

Va de mestres. Carta als mestres que comencen.

Des de seminari ens van fer la comanda de la lectura d’un llibre anomenat Va de mestres.
Aquest llibre esta dirigit als mestres i futurs mestres, i la resta de professionals o persones relacionades amb l’educació o el tracte amb infants, que volen millorar la seva “tècnica”, metodologia o ampliar els seus aprenentatges i coneixements, ja que a través de les experiències dels altres es pot arribar a conclusions que no es plantejaria ningú fins que no et trobes a la situació. Va de mestres esdevé indispensable perquè planteja situacions habituals a les escoles, ens fa reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes i apunta els camins, els bons camins, que permeten extreure les conclusions de les problemàtiques més freqüents.
Aquesta lectura ens serveix per adonar-nos de les característiques més importants que ha de tenir un mestre, de com hem d’actuar d’una manera adequada, de com ens hem de sentir per fer una bona practica professional, de com podem extreure aspectes positius de fets negatius, etc.

Els autors, volen traslladar-nos una petita part de la seva experiència professional amb la lectura del llibre, però sobretot el que pretenen es acompanyar-nos en aquest camí, el camí de l’aprenentatge.

El llibre pretén ensenyar-nos que és molt difícil tenir present tot el que és necessari alhora de realitzar qualsevol tasca ja que som persones, per tant, imperfectes, i podem tenir errors, però la qüestió és que a l’ensenyament s’han de procurar observar tots els ítems necessaris per tal de cobrir bé les carències dels nostres alumnes, ja que aquests rebran de nosaltres una influència molt important perquè serem els seus acompanyants durant un llarg període de la seva vida.

L’objectiu de l’escola, per sobre de tot, és fer-nos persones, és a dir que és molt més important l’aprenentatge de valors i coneixements vitals que el que son les unitats didàctiques predissenyades pels experts curriculars.
Si un nen sap ser persona, mantenir els seus objectius, ser responsable de la seva pròpia persona i de les seves actuacions, a més de tenir la capacitat per ser crític, podrem dir que els coneixements curriculars poden passar a un segon lloc, ja que implícitament tot això és pot inculcar a través de les classes i l’experiència pròpia.

Personalment aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre la voluntat del mestre, referint-me a que pensa el mestre de l’ensenyament, és només una feina que fas i cobres a final de mes o és una vocació natural, el voler educar i ensenyar al futur del món, que son els nens, els nostres alumnes. El mestre per naturalesa no pot acotar-se només a les aules sinó que la seva forma de viure és l’educació, la pròpia i la dels altres, ja que l’ensenyament, que és la necessitat de créixer i millorar, el que hi ha al teu voltant.
Val a dir que el mestre ha de voler millorar el món en el seu petit context i mantenir l’esperança viva de la llum de la claredat i el coneixement.