Recursos educatius: Les Mines de Gavà

Per la proposta que ens van fer per al divendres de la setmana educativa vaig escollir el Parc
Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà.


La meva elecció va ser aquesta ja que la demanda era visitar un servei o centre que oferís un programa educatiu.
Les mines de Gavà son una bona idea perquè com a eix educatiu és molt ampli i permet orientar l'aprenentatge vers els diferents àmbits educatius, és a dir, els coneixements que els nens reben a les parc arqueològic es poden relacionar fàcilment les assignatures que s'imparteixen a l'aula.

Per poder realitzar la visita, primer vaig trucar al telèfon de la central d'informació del Parc per concretar si s'havia de reservar la visita o si s'havia d'omplir qualsevol qüestionari. A través de la trucada em varem informar de que no era necessari i de l'horari de visites.
Tres companys i jo varem presentar-nos al Parc el divendres al matí disposats a aprendre i passar-ho bé.


Molt amablement les noies que es trobaven a la recepció i tenda de records, ens van informar de que havien assistit tres grups escolar aquell dia i que gratuïtament podíem passar amb els que volguéssim a fer la visita guiada.

Vam entrar amb una classe de nens de tercer de primària d'una escola de Barcelona i d'aquesta forma ens vam enriquir molt més de l'experiència, ja que la visita estava orientada als nois i noies de primària, que en un futur podrien ser com els nostres alumnes.



Gràcies a això vam poder veure com els infants aprenien, s'il·lusionaven i es divertien amb les explicacions, el taller, els audiovisuals, les maquetes, instruments neolítics, etc. i vam aprendre com es poden treballar una amplia diversitat de conceptes des de l'experiència i el joc.



Els nens van realitzar un taller de fer collarets amb pedres de talc com els prehistòrics feien amb la variscita. Aquest taller sempre té èxit i ho puc dir com nena que ho va viure en pròpia persona.

També van rebre explicacions molt interessants, per exemple, els van explicar com es sabien diferents dades d'una persona a través dels ossos. Com podeu observar a les fotografies inferiors, les calaveres tenen els forats dels ulls diferents, el de la dreta els té més quadrats i el de l'esquerre més rodons, això vol dir que el dret és home i el de l'esquerra és una dona. Això ho van aprendre els nens de primària amb els que vam estar.


El Parc Arqueològic de les mines de Gavà va ser reformat fa uns anys per tal de proporcionar un millor servei i per poder oferir-lo a tot tipus de públic, des de nens de infantil i primària fins persones grans i discapacitats.

La seva imatge actual és de centre modern i atractiu tant pel públic del carrer com per les escoles.
Es va crear un Servei Pedagògic, des de les estructures i centres culturals del municipi, que coordina tots els serveis com tallers, visites, xerrades, etc., que s'ofereixen tant al Museu, com al centre d'història, com a les Mines amb l'objectiu de satisfer les necessitats que es van identificar, que tractaven de donar uns millors recursos a la comunitat educativa, com ells mateixos diuen.
Des de aquí ens proposen un seguit d'activitats i materials per a treballar a l'aula, tant d'infantil com primària, desprès o avanç de les experiències viscudes al Museu o a les Mines. Aquestes propostes les podem trobar a la guia del servei pedagògic de les Mines o Museu que podem descarregar gratuïtament a la web.

Sobre les mines es podrien dir moltes coses ja que son un recurs d'allò més original, interessant, dinàmic, profitós, etc.
Personalment recordo quan de petita vaig visitar-les, em van impressionar; aleshores la sensació que et proporcionaven les mines era de realitat, de estar in situ al lloc exacte on van estar aquells apassionants homes dels que em parlaven, perquè entràvem en una mina de debò i no en una maqueta a mesura natural com ara. No vull dir amb això que la qualitat de la visita de les mines hagi disminuït sinó que la sensació era diferent, també és així perquè han passat uns anys des de llavors i la meva visió es una altre, la de un adult professional, a més des de aquesta perspectiva es veuen coses que de nen no te n'adones.

A seminari hem fet una nova exposició fotogràfica basada en l’educació.

Pot semblar un tema molt ampli, així dit, però la qüestió i objectiu de l’activitat és que s’expressin tantes visions sobre l’educació com components del seminari som.

La meva exposició parteix de la idea de que l’educació s’ha de basar en l’experiència pròpia del nen, ja que com se sap, sempre que es vivencía en pròpia persona un coneixement o aprenentatge aquest s’interioritza molt millor.

A la foto presentada es veu com uns alumnes practiquen els coneixements teòrics que els han donat.

L’activitat que es reflexa a la imatge tracta de sortir al carrer amb el ulls tapats, per així experimentar la sensació que te un cec quan surt al carrer. L’activitat proporciona l’experiència necessària per poder posar-se a la pell d’un discapacitat, en aquest cas, d’una persona amb deficiència visual. L’objectiu de l’activitat didàctica reflexada és apropar a l’alumne a l’asertivitat, es a dir, posar-se al lloc dels altres però des de la seva perspectiva.

Va de mestres. Carta als mestres que comencen.

Des de seminari ens van fer la comanda de la lectura d’un llibre anomenat Va de mestres.
Aquest llibre esta dirigit als mestres i futurs mestres, i la resta de professionals o persones relacionades amb l’educació o el tracte amb infants, que volen millorar la seva “tècnica”, metodologia o ampliar els seus aprenentatges i coneixements, ja que a través de les experiències dels altres es pot arribar a conclusions que no es plantejaria ningú fins que no et trobes a la situació. Va de mestres esdevé indispensable perquè planteja situacions habituals a les escoles, ens fa reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes i apunta els camins, els bons camins, que permeten extreure les conclusions de les problemàtiques més freqüents.
Aquesta lectura ens serveix per adonar-nos de les característiques més importants que ha de tenir un mestre, de com hem d’actuar d’una manera adequada, de com ens hem de sentir per fer una bona practica professional, de com podem extreure aspectes positius de fets negatius, etc.

Els autors, volen traslladar-nos una petita part de la seva experiència professional amb la lectura del llibre, però sobretot el que pretenen es acompanyar-nos en aquest camí, el camí de l’aprenentatge.

El llibre pretén ensenyar-nos que és molt difícil tenir present tot el que és necessari alhora de realitzar qualsevol tasca ja que som persones, per tant, imperfectes, i podem tenir errors, però la qüestió és que a l’ensenyament s’han de procurar observar tots els ítems necessaris per tal de cobrir bé les carències dels nostres alumnes, ja que aquests rebran de nosaltres una influència molt important perquè serem els seus acompanyants durant un llarg període de la seva vida.

L’objectiu de l’escola, per sobre de tot, és fer-nos persones, és a dir que és molt més important l’aprenentatge de valors i coneixements vitals que el que son les unitats didàctiques predissenyades pels experts curriculars.
Si un nen sap ser persona, mantenir els seus objectius, ser responsable de la seva pròpia persona i de les seves actuacions, a més de tenir la capacitat per ser crític, podrem dir que els coneixements curriculars poden passar a un segon lloc, ja que implícitament tot això és pot inculcar a través de les classes i l’experiència pròpia.

Personalment aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre la voluntat del mestre, referint-me a que pensa el mestre de l’ensenyament, és només una feina que fas i cobres a final de mes o és una vocació natural, el voler educar i ensenyar al futur del món, que son els nens, els nostres alumnes. El mestre per naturalesa no pot acotar-se només a les aules sinó que la seva forma de viure és l’educació, la pròpia i la dels altres, ja que l’ensenyament, que és la necessitat de créixer i millorar, el que hi ha al teu voltant.
Val a dir que el mestre ha de voler millorar el món en el seu petit context i mantenir l’esperança viva de la llum de la claredat i el coneixement.

Què en traurem de profit?

La darrera setmana, durant els seminaris, hem començat l’activitat de lectura en veu alta, de moment han sortit dos companys, que ho han fet força bé (espero arribar al nivell, ja que soc de les darreres i aquest es troba alt, :P ).
El nivell de lectura sembla que es força bo, o potser i també, que li posem moltes ganes perquè tenim l’ànim de fer-ho lo millor possible.

També hem dedicat aquests dos seminaris a explicar-nos més en profunditat com eren les nostres escoles de primària, les peculiaritats de cadascuna, quin tipus de professors hi havia, quin model d’ensenyament ens impartien, quines metodologies utilitzaven amb nosaltres ....
La veritat es que les aportacions dels membres del nostre seminari ens han sorprès i ens han intrigat, les diferencies de vegades abismals i d’altres cops no tant, ens han obert una finestra al món, no tant llunyà ja que la majoria son de Barcelona o dels voltants, però no per això menys interessant.
De les conclusions que en podem extreure d’aquestes sessions son, com a mínim dues, la primera, obtinguda de les bones experiències dels companys, que ens mostren com podem aplicar els nostres coneixements quan impartim classes als infants, o com podem ajudar-los en moments dificultosos o com fins i tot i sabem fixar-nos i ens fixem podem identificar quan un nen necessita l’ajut d’un adult, sigui pare o professor.
D’altre banda, la segona conclusió, seria malauradament, obtinguda de les vivències més desagradables que em pogut viure molts de nosaltres, i que no em de fer o com no em de tractar els nostres futurs alumnes.

continuem el treball en equip...

La segona setmana de seminari hem estat coneixent-nos encara més. La tasca encomanada a estat portar un objecte identificatiu de nosaltres mateixos.
Els resultats han estat molt diversos, cadascú ha portat el que creia que més el representa; la varietat i diversitat d’objectes ha estat curiosa.
Aquests objectes representatius mostraven aficions, pensaments, valors, aspectes de la personalitat i caràcter..., de cadascú de nosaltres.
Mica en mica ens anem coneixent cada dia més i aquestes estones també ens serveixen per desfogar-nos una mica de les hores lectives més “dures”, ja que podem aprendre de les experiències viscudes per altres companys mentre ens escoltem i compartim les nostres opinions, els nostres valors, experiències i visions.
Es podem extreure moltes coses de profit de seminaris com aquests perquè exercim diferents aspectes proposats per la mestra des de l’inici del curs, com el parlar (bé) en públic, el treball en grup, o d’altres implícits en els ja citats, com treure la vergonya davant dels companys, aprendre a escoltar a d’altres mentre donen la seva opinió, etc.

Al quart seminari es va tractar d’aclarir diversos aspectes sobre els treballs escrits a Blanquerna, per exemple, com s’escriu correctament la bibliografia, com son les mesures estàndards d’escriptura, l’estructura que a de tenir, etc.
També s’han parlat aspectes relacionats amb la normativa del centre ja que hi han ítems que de vegades, segons com es llegeixi, no s’entenen gaire, com l’article 3.3.1, que parla sobre les incompatibilitats acadèmiques i específicament de l’anglès, que si no es presta atenció o no es llegeix dona pas a posteriors “complicacions”.
Posteriorment s’inicia a l’aula una xerrada sobre treballs de recerca ja que parlàvem de treballs que ens servissin de exemple per l’actualitat, varem explicar tots el tema del nostre treball per tal de extreure el record de la recerca que vam haver de realitzar al seu moment, i que ara ens servirà de mostra, igual que la resta de treballs que em realitzat a la nostra vida escolar.

Es tracte d’aprendre els uns dels altres, de compartir els nostres errors i les nostres virtuts, de treballar en equip per aconseguir un tot molt millor..... Aprenem a fer-ho nostre, a canviar l’actitud d’individualitat i a compartir amb els demès.

Primers seminaris

El primer dia de seminari va començar amb els alumnes entrant tímidament a l’aula, poc a poc mentre ens reconeixíem les cares.
Al cap d’una estona, entra la professora i tutora del seminari amb molt d’ànim i un gran somriure a la cara, fet que ens va anar relaxant una mica a tots. Seguidament ens vam acabar de seure als nostres llocs i començarem una petita dinàmica de presentació, en la qual cadascun de nosaltres es va presentar amb unes dades concretades amb anterioritat, com el nom i l’edat, localitat i estudis de providència, treball, interessos i el perquè de l’elecció del grau.
Després de trencar el gel del primer dia, ens van “bombardejar” amb un assortiment de fotocòpies, totes plenes d’informació rellevant, la qual no vam poder assimilar tant ràpid com haguéssim volgut.
Tot i així, jo personalment, surto del primer seminari amb molt bon gust de boca i amb unes ganes increïbles de veure que ens espera aquest curs.

El segon dia de seminari l’utilitzem per acabar de concretar dubtes sobre el grau i repassar la informació que ens van donar el dia anterior.
Hem comentat con s’han de realitzar els informes sobre la realitat educativa i dades d’altres treballs, hem concretat dades rellevants sobre entrega de treballs i dies especials de seminari i també hem parlat de com haurem de realitzar la lectura en veu alta per tal de millorar la nostra dialèctica.

Per finalitzar, la Imma ens va repartir un document titulat: “Sobre alguns drets dels reis i reines de la casa”, el qual parla dels drets que els autors (Jaume Cela i Juli Palou) creuen que a de tenir un nen, tot i que a la introducció exposen, que saben que aquests drets només son vàlids per alguns nens i nenes, ja que d’altres no tenen accés ni a cobrir les seves necessitats bàsiques. Per tant com ells mateixos diuen, només tracten de cridar l’atenció a les persones, sobretot adultes, que porten en ells mateixos, la figura de l’educador, perquè o bé son pares o son professors, i que conseqüentment han de exercir com a tal, sense imposar-se ni exigir als infants, sinó que han de EDUCAR, ensenyar i donar recursos als nens per a que es desenvolupin autònomament, i sàpiguen defensar-se i exigir els seus drets quan calgui.