Exposició fotogràfica Blanquerna

Ja fa més d’un mes que vaig veure a aquella persona d’aparença ruda i seriosa, escoltant música aïllat de la resta però sense perdre’n el fil, amb la seva motxilla a l’esquena.

La persona descrita és alta (més que jo) amb els cabells negres i engominats, els ulls foscos i penetrats.

La seva mirada és profunda i és pot observar la seva intensitat , aquella que per dintre d’aquesta persona bull i fa viure un caldo de cultiu, de pensament, histories i idees interessants.
Una cara amb un gest constant, gairebé perplexa.

Sorprenent!! La passivitat amb la que camina( jo que soc tan nerviosa).
No és un caminar ràpid ni lent, és tranquil, ferma i contundent, amb un anar i venir lleuger de costat a costat, que semblar dir: “chino-chano, chino-chano...”

No aparenta ser una persona extravagant, més bé senzilla, però no per aquest motiu menys complexa.

Va vestit amb roba gens cridanera però si porta anells d’or, crec que significatius pel tipus de joia.

El dilema es: ¡Ser o aparentar ser!

La definició que dona el Institut d’estudis catalans sobre APARENÇA és:
1. Manera d’aparèixer, aspecte exterior.
2. Signes exteriors conduents a determinar un judici sobre el caràcter d’una persona, d’un acte, etc.
3. Allò que no és sinó aparent, que sembla i no és.

De manera que la ambigüitat està present. La aparença pot ser autèntica o no.

Mahatma Gandhi semblava dèbil però era molt fort. Albert Einstein semblava boig i era l’esser més racional que ha existit mai. Però tots dos eren persones com les altres, tenien una vida amb alegries i problemes, es relacionaven amb altres persones, estimaven la família...

La persona a la que estic descrivint, com a moltes altres, li perjudiquen els prejudicis, que només son això, pre-valoracions i creences.

Es cert que tothom, algun cop hem prejutjat o prejutgem les persones, això es normal en cert aspecte perquè la primera característica que veiem en algú és la imatge exterior; és tracte de que no ens quedem en aquest punt i que anem més endavant fins poder verificar o contradir la primera impressió que tenim d’una persona, la primera vegada que la coneixem.

Darrera de qualsevol ésser amb el que coincidim al món te una història i trajectòria personal que no coneixem i no és JUST que ens creem idees preconcebudes de ningú i molt pitjor si és per burlar-se’n, ja que les penúries d’uns no han de ser alegries d’altres, ni motiu per riure o avergonyir-se de l’aparença o forma de ser de qualsevol.

Aquesta persona per la seva imatge exterior o caràcter “introvertit” (d’aparença), reconeix que algunes persones l’han jutjat pejorativament durant la seva vida, i per experiència pròpia puc dir que mereix l’esforç d’intentar conèixer a les persones, sigui qui sigui aquesta.
L’alumne(o alumna) triat/triada per la meva exposició és una persona plena de coses per aprendre, és una persona amable i sincera, sense maldat, company de companys, amb la qual podem parlar del que sigui, perquè t’escolta; i no hem de deixar guiar-nos per la seva aparença, com hem dit, ruda, seriosa i plena de misteri.