dilluns, 25 de juny del 2012

L'Albada, un exemple de comunitat d'aprenentatge alternatiu

L'Albada és un projecte nou on l'objectiu és que tant nens com joves puguin créixer i aprendre a partir de les seves necessitats i interessos tot escoltant i seguint el seu propi ritme, sempre acompanyant des de l’amor, l’escolta, el respecte incondicionals i el no judici, així ho defineixen a la seva pròpia web.
Creuen en una educació no directiva, integral, amb una llibertat responsable, basada en uns límits clars, necessaris i nutritius.
Les famílies hi participen i col·laboren, pares i mares, cerquen un camí per recorre plegats.

L’eina principal d’expressió que utilitzen, així com per a la resolució sana dels conflictes que van sorgint, és l'assemblea o cercle màgic.

En el dia a dia estan presents tècniques i eines com la cultura de pau, el circ, el teatre, l’art teràpia, la meditació... Així com també tallers de fusteria, anglès, física i química, ornitologia, música... i d’altres que es van incorporant a mesura que les inquietuds i necessitats sorgeixen, tant dels infants com dels adults.

L'estructura de gestió i funcionament és horitzontal; es defineix actualment com a comunitat educativa, social i cultural i està formada per un compromès equip pedagògic i humà, i un acompanyament específic a l'equip, a les famílies, als alumnes i als seus processos de vida (Lydia Cuervas, creadora).

L'espai L'Albada està obert com a espai educatiu i també fora de l'horari escolar, oferint a la comunitat i a tota la població diversos serveis i activitats com: grup de dones, grup de de criança, xarxa d'ajuda, casals, campaments, psico-teràpia, cursos, tallers, xerrades...

El projecte està obert a tothom, a la col·laboració i participació.



He volgut compartir aquesta troballa perquè per a mi, aquest tipus de projectes son molt interessants i necessaris per la societat que avui vivim, una alternativa a tot el que ja coneixem, una forma diferent d'educar i guiar als nostres infants cap a un creixement i desenvolupament de la seva pròpia persona que no trobem a qualsevol escola. A més de ser un exemple alternatiu al que hem conegut fins ara com comunitat d'aprenentatge.

Us convido a que us informeu i si us be de gust participeu encara que sigui amb una petita aportació econòmica, per a que aquest projecte, com d'altres semblants, puguin engegar fort cap al futur més pròxim.

divendres, 22 de juny del 2012

El treball col·laboratiu

Després de tres anys estudiant el Grau estem molt familiaritzats amb aquesta forma de treballar, ja que el que més hem realitzat son treballs en grup, però no només es tracta en cercar i compartir informació i plasmar el que cadascú a trobat en un escrit, sinó que hem de treballar de forma col·laborativa, és a dir, hem de contrastar, planificar i elaborar el contingut dels treballs conjuntament.

Per a això existeixen eines interactives que ens han facilitat la feina des de el primer dia com poden ser Google Docs i Skype, el primer en format text i l'altre en format videoconferència.
Aquests dos recursos són els més utilitzats per tots nosaltres, però no obstant hi ha d'altres igualment útils però potser menys coneguts com pot ser Wikispaces, amb un funcionament semblant a Google Docs però amb la possibilitat de plasmar la mateixa feina com a pàgina web, creant apartats i index per donar una millor imatge i una navegació més intuïtiva.

Molts companys han publicat entrades als seus blocs sobre recursos que ens poden ser útils per poder treballar, crear recursos o trobar-ne, en la seva entrada Benvingut al Món 2.0, l'Isaak Serrano ens recomana i explica un seguit de webs que ens ajuden a compartir informació i ens faciliten crear una comunitat virtual d'aprenentatge, tant important als nostres dies com s'ha comentat en entrades anteriors.

dimarts, 19 de juny del 2012

Les comunitats virtuals d'aprenentatge. Ho hem aconseguit?

Per poder elaborar una nova entrada sobre aquest tema, que hem queda una mica lluny en el temps, he consultat abans el què havien escrit ja al voltant d'aquesta qüestió els meus companys i d'una entrada anterior que en vaig publicar jo mateixa.

De tots he pogut extreure aspectes interessants, però sobretot vull partir de l'entrada que va fer la meva companya Elisabeth Torras, perquè l'he trobat molt completa i amb una idea ben clara del que parlaré a continuació. Així doncs, us convido a visitar el seu bloc mitjançant aquest enllaç per poder partir d'una base i no repetir, a més de que en general el seu bloc està molt ben elaborat.

Com vaig explicar en aquesta entrada les comunitats d'aprenentatge son uns projectes de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).
Les comunitats virtuals, llavors son el mateix però a través de l'ordinador. Es poden crear veritables xarxes d'intercanvi no només d'informació sinó de projectes d'arreu del món, de diferents metodologies i formes d'ensenyament, etc., pel que fa al nostre àmbit: L'Educació.
Des de aquesta perspectiva i com diu l'Eli és interessant que els alumnes creïn el seu propi PLE i arribar a crear una comunitat d'aprenentatge entre els membres de la classe o l'escola, per exemple, així poden compartir informació i/o dubtes entre un mateix grup d'iguals.

Pel que fa a nosaltres estic completament d'acord amb la meva companya i el que explica al seu bloc sobre la comunitat d'aprenentatge que vàrem intentar crear a l'assignatura d'UDTIC.
En les causes que explica sobre perquè no va funcionar, comentar la numero dos, on proposa haver decidit entre tots temes que ens interessessin i repartir-nos la seva investigació per després compartir a traves de la xarxa la feina feta per cadascú resolent el que s'havia concretat en grup presencial.
D'aquesta manera també convido a que qui pugui i vulgui continuï amb la publicació del seu bloc ja que és un tret interessant que poguéssim tenir a l'abast (dintre del nostre propi PLE) els blocs de companys que tenen més o menys les mateixes inquietuds que nosaltres, ponguen tenir continuïtat després de finalitzar els nostres estudis, i així promoure la comunitat virtual d'aprenentatge.


dilluns, 18 de juny del 2012

Els mitjans de comunicació i l'educació

A classe ens fem aquesta pregunta: Educar en l'ús dels mitjans de comunicació o utilitzar els mitjans de comunicació per educar?

La meva resposta és: tots dos.

¿Perquè hem de fer una comparació entre educar als nostres alumnes per a que facin un bon ús dels mitjans, i aprofitin al màxim les seves capacitats vers aquests, i així puguin diferenciar la informació bona i important de la que no, amb la utilització d'aquests per aprendre d'una manera alternativa a allò tradicional dins l'aula?

Amb la pregunta que plantejo deixo clara la meva postura, crec que son dos coses diferents i que no les hem de contraposar.

En els nostres temps el volum d'informació que podem arribar a tenir al nostre abast és tan gran que hem d'aprendre a utilitzar-lo i destriar, a més de saber ser crítics amb el que ens arriba sigui a través de televisió, ràdio o Internet, ja que les visions sensacionalistes son les més comunes avui dia fins i tot als telenotícies i també segons els interessos de qui escriu, la redacció de la noticia farà que el significat sigui totalment diferent.

Aquí podeu veure un exemple del que vull dir per aclarir dubtes.

 


Per evitar tot això és necessari educar en l'ús dels mitjans de comunicació i proveir als nens d'habilitats i recursos per a que en el seu viatge vital pugin aprendre i enriquir-se de l'actualitat, d'altra banda tant important per altres competències de la Educació Primària.

Utilitzar els mitjans de comunicació a l'aula per ensenyar als nens és una forma molt clara que ajuda a aconseguir el que he comentat abans i és evident que son un mitjà molt divers i diferent per realitzar activitats a classe, de manera que els nens aprenguin a utilitzar recursos no tradicionals.
Es poden utilitzar per a qualsevol matèria com un aprenentatge significatiu i proper, sempre que es sàpiga justificar i no s'utilitzi per perdre el temps, com moltes vegades passa, que el veritable treball queda de banda  per deixar l'activitat com un passatemps.


divendres, 15 de juny del 2012

Què son les comunitats d'aprenentatge?

Per poder parlar sobre aquest tema m'he documentat i he cercat informació sobre què son les comunitats d'aprenentatge en diferents vies i pàgines web, però el text més important i del qual faré menció és El projecte de comunitats d'aprenentatge a Catalunya, un document de referència creat pel Departament d'Ensenyament i la Secretaria de Polítiques Educatives.

Aquest projecte ens posa en situació i ens introdueix el tema parlant-nos sobre la societat, com és aquesta i quin tipus de ciutadà necessita, i evidentment ho podem relacionar amb el marc del currículum de Educació Primària, on es defineix el mateix ciutadà al qual s'ha de preparar.

També ens deixa clar el motiu i necessitat que té la societat de crear, el que més endavant definiré, les comunitats d'aprenentatge (CA). El text diu: "L’acció educativa dels nostres centres educatius ja no depèn només dels projectes interns sinó també dels projectes comuns amb l’entorn, de projectes fonamentats en el compromís, la  participació i el diàleg."

Què és una CA?
Són grups de persones que es troben en un mateix entorn, ja sigui virtual (PLE - entorn personal d'aprenentatge) o presencial, i que tenen un interès comú d'aprenentatge amb diferents objectius i interessos particulars. 
Es basen en la confiança i en el reconeixement de la diversitat i la disposició per compartir experiències i coneixements. 
A través d'aquestes es busca establir processos d'aprenentatge a llarg termini que apunten a la innovació, el desenvolupament de capacitats, la millora de la pràctica, l'enfortiment dels vincles entre membres i la unió de sinergies.

Un dels elements fonamentals dins les CA és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. 
Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objectiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Aquí us deixo un exemple de CA que s'està portant amb èxit actualment.

D'altra banda, en el document esmentat se'ns deixen exemples sobre el procés per arribar a crear la CA des de l'escola i com avaluar-ho. Aquests elements els trobo interessants de comentar ja que ho hauríem de tenir present pel nostre futur com mestres i membres d'una CA.

dijous, 14 de juny del 2012

Teories de l'aprenentatge i les TIC


El conductisme:

Es basa en la noció de que l’únic observable i per tant experimental, és la conducta externa de les persones, que és afectada i motivada per els elements externs, per aquesta raó es modificable a partir dels estímuls o resposta de l'entorn.

És un model lineal de transmissió de coneixements memorístics, sense retorn per part de l'alumne, aquest se'l dona el mateix material didàctic, i on els rols del mestre i alumne son passius.

Aquest corrent neix de la mà de J.Watson , que va anar més enllà del estudis fets per Pavlov,i va voler demostrar com es podia manipular i realitzar el canvis de conducta en els éssers humans.
En el camp de educatiu va ser Skinner el que major influència va tenir, formulant la teoria del condicionament operant i l'ensenyament programat.

En quant a les TIC, l'aplicació d'aquest model té el seu origen en l'aparició de l'ordinador i en programes senzills i mecànics de repetició i aprenentatge per assaig i error. 

A aquest ús de l'ordinador se li denomina EAO (o CAI en anglès, Computer Assisted Instruction) que es centra en programes d'exercitació i pràctica molt precisos basats en la repetició. Sota les premisses de la individualització de la instrucció, la EAO va tenir un gran èxit a partir dels anys 60.

Com exemples actuals podem dir que molts jocs didàctics de la ja coneguda JClick, serien d'aquest estil, a més dels programes que moltes vegades acompanyen als llibres de text en format CD.

Això em porta a pensar que hauríem de revisar quin tipus d'ensenyament estem promulgant pels nostres infants en aquests moments, on la societat ens reclama persones dinàmiques, capaces de solucionar problemes i crítiques amb el seu entorn i la seva pròpia persona, i si el que l'escola dona és adient pel seu futur.

El cognitivisme:

Aquesta teoria sorgeix a principis dels anys 60 com alternativa a les perspectives conductistes i a la idea que la ment és una "tabula rasa".
Els cognoscitivistes intenten esbrinar què hi passa dins la ment durant el procés d'aprenentatge. Aprendre no suposa només un canvi en la conducta, sinó que implica un procés mental que modifica les estructures del pensament. Per tal de modificar aquestes estructures cal que l'estímul incideixi en les estructures que ja té la persona.

La teoria cognitiva va fer grans aportacions a l'estudi dels processos d’ensenyament-aprenentatge. Un exemple d’aquestes aportacions va ser la contribució al coneixement d’algunes capacitats essencials per l’aprenentatge com són l’atenció, la memòria i el raonament.
Segons aquest paradigma l’aprenentatge apareix quan la informació és emmagatzemada en la memòria d’una manera ordenada i significativa

Segons aquesta teoria, l'alumne és un subjecte actiu processador d'informació, posseïdor de competència cognitiva per aprendre i solucionar problemes; aquestes competències han de ser desenvolupades utilitzant nous aprenentatges i habilitats estratègiques.

El rol del professor segons aquest model passa per comunicar la informació als estudiants de la forma més eficient i efectiva possible. El professor parteix de la idea que un alumne actiu pot aprendre a aprendre i a pensar.
El cognitivisme promou un aprenentatge estructurat on l'alumne pren un paper més actiu. En aquest sentit les TIC incorporen programes de software que es dissenyen inclouen materials audiovisuals,gràfics, simulacions,... que permeten desenvolupar les estratègies i capacitats cognitives dels alumnes. Els alumnes interactuen amb el mitjà tecnològic donant-se una relació bidireccional.
Un exemple actual d'aprenentatge significatiu son els simuladors formatius que són recursos multimèdia educatius que faciliten l'adquisició de coneixements mitjançant l'experimentació en entorns que reprodueixen situacions reals. Els alumnes "aprenen fent" i son conscients des de el primer moment de la vinculació del seu aprenentatge amb la realitat.

El constructivisme:

Aquest és un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.

El constructivisme considera que el veritable coneixement de les coses és l'estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà.

El mestre constructivista és una persona que posa facilitats, que provoca situacions riques en possibilitats d'aprenentatge, no qui transmet coneixement.

El constructivisme es basa en el principi que l'apreciació de la realitat és completament diferent per a dos individus diferents, encara que les condicions d'aprenentatge siguin semblants, a causa del fet que no és possible crear condicions perfectament iguals en la ment de dos subjectes diferents. Això vol dir que es reconeixen les diferències i dificultats d'aprenentatge i les necessitats educatives específiques i especials, que no deixen de ser principis de l'escola inclusiva.

Diferents autors diuen:
Piaget: Els subjectes construeixen el coneixement en diferents estadis evolutius mitjançant esquemes que es van fent més complexos a mesura que interactuen amb la realitat.

Vigotsky: Els subjectes passen de les funcions psíquiques inferiors a les superiors a través de la seva interacció amb la cultura en la qual es desemboliquen i la societat en la qual viuen, construint així el seu coneixement de la realitat.


Ausubel: Els subjectes, a més aconsegueixen la construcció de coneixement sempre quan l'objecte del coneixement sigui significatiu per a l'individu.


Les TIC proporcionen eines (imatges, sons,...) que enriqueixen els aprenentatges, ja sigui a l'aula amb el professor com fora d'ella de manera individual o acompanyada d'altres alumnes.

D'altra banda
Internet obre les portes a una connexió directa i continua amb el món. En educació s'introdueix la modalitat e-learning, entesa com un entorn integral d'aprenentatge, en un context virtual en el qual el paper del professor canvia i passa a ser un guia, un tutor que facilita i avalua els aprenentatges de l'alumne, centrant-se en una educació basada en l'alumne.
En aquest sentit una aproximació actual d'aprenentatge basats en les TIC plantejat sota un enfocament contrustivista són les plataformes LMS (Learning Management System), conegudes com a Sistemes de Gestió de l'Aprenentatge que aporten multitud d'eines al procés educatiu.
Com a exemple més respresentatiu d'una aplicació LMS destaquem la plataforma Moodle, la filosofia de la qual es basa en el construtivisme.En els darrers anys, amb l'evolució de les TIC i d'Internet, emergeixen nous recursos que potencien el contructivisme social, parlem de la Web 2.0.
La seva aportació en els processos d'aprenentatge està significant una revolució en la manera d'aprendre. Quan les xarxes socials entren en l'àmbit educatiu es promou un
aprenentatge compartit, entre iguals. Tots formen part del procés, els docents i els alumnes, fomentant una relació de participació.
El connectivisme:

"El connectivisme és l’aplicació dels principis de la xarxa (network) a l’aprenentatge, on conèixer és fer connexions i aprendre és construir xarxes"

El conductivisme, el cognitivisme i el constructivisme són les tres gran teories que fina ara han intentat explicar el procés d’aprenentatge. En el últims anys, però, ha sorgit una nova corrent, de la qual
G. Siermens és un dels principals teòrics, que s'anomena connectivisme.

La necessitat d’aquest nou enfocament va lligada al canvi que les TIC han produït en la societat. El temps que passa des de que el coneixement que adquirim és útil fins que ja no ho és és cada vegada més petit, ja que els canvis al nostre voltant van cada dia més ràpid i ens obliguen a reaccionar a la mateixa velocitat.

Així, segons Siemens (2004), l’aprenentatge està canviant de la següent manera:
  • L’aprenentatge és un procés continu, que dura tota la vida i es mou en diferents camps relacionals.
  • L’aprenentatge informal adquireix importància, ja que cada vegada aprenem de maneres més variades (a través de xarxes, comunitats, etc.)
  • La tecnologia afecta la nostra manera d’aprendre.
  • L’aprenentatge individual i l’aprenentatge organitzacional estan relacionats.
  • Saber on trobar els coneixements necessaris és tan important com saber què i saber com.
Les anteriors teories deixaven de banda aquests aspectes i tenien la idea que l’aprenentatge era un objectiu o un estat. El seu principi central (fins i tot el de les teories socioconstructivistes, que reconeixen la importància de la interacció social) és que l’aprenentatge es produeix dins de l’individu.
El connectivisme recull en certa manera l’herència del constructivisme, però posa l’èmfasi en l’aprenentatge que té lloc fora de l’individu, per tal d'adaptar-se a les necessitats de l'era actual. En aquest context, aprendre a valorar el que s’està aprenent, la necessitat d’avaluar la necessitat d’aprendre alguna cosa, la capacitat de sintetitzar i reconèixer connexions són habilitats que adquireixen una especial importància. 
El connectivisme insisteix en el paper actiu de l'estudiant per a construir el seu propi coneixement i en el paper de guia del professor que l'ha d'acompanyar en aquest procés. Així, els canvis de rols que es contemplen des del connectivisme no suposen un canvi radical d'aquests rols, sinó una adequació al context en el que estudiant i professor es troben.