La darrera setmana, durant els seminaris, hem començat l’activitat de lectura en veu alta, de moment han sortit dos companys, que ho han fet força bé (espero arribar al nivell, ja que soc de les darreres i aquest es troba alt, :P ).
El nivell de lectura sembla que es força bo, o potser i també, que li posem moltes ganes perquè tenim l’ànim de fer-ho lo millor possible.
També hem dedicat aquests dos seminaris a explicar-nos més en profunditat com eren les nostres escoles de primària, les peculiaritats de cadascuna, quin tipus de professors hi havia, quin model d’ensenyament ens impartien, quines metodologies utilitzaven amb nosaltres ....
La veritat es que les aportacions dels membres del nostre seminari ens han sorprès i ens han intrigat, les diferencies de vegades abismals i d’altres cops no tant, ens han obert una finestra al món, no tant llunyà ja que la majoria son de Barcelona o dels voltants, però no per això menys interessant.
De les conclusions que en podem extreure d’aquestes sessions son, com a mínim dues, la primera, obtinguda de les bones experiències dels companys, que ens mostren com podem aplicar els nostres coneixements quan impartim classes als infants, o com podem ajudar-los en moments dificultosos o com fins i tot i sabem fixar-nos i ens fixem podem identificar quan un nen necessita l’ajut d’un adult, sigui pare o professor.
D’altre banda, la segona conclusió, seria malauradament, obtinguda de les vivències més desagradables que em pogut viure molts de nosaltres, i que no em de fer o com no em de tractar els nostres futurs alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada