dissabte, 7 de novembre del 2009

Va de mestres. Carta als mestres que comencen.



Des de seminari ens van fer la comanda de la lectura d’un llibre anomenat Va de mestres.
Aquest llibre esta dirigit als mestres i futurs mestres, i la resta de professionals o persones relacionades amb l’educació o el tracte amb infants, que volen millorar la seva “tècnica”, metodologia o ampliar els seus aprenentatges i coneixements, ja que a través de les experiències dels altres es pot arribar a conclusions que no es plantejaria ningú fins que no et trobes a la situació. Va de mestres esdevé indispensable perquè planteja situacions habituals a les escoles, ens fa reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes i apunta els camins, els bons camins, que permeten extreure les conclusions de les problemàtiques més freqüents.
Aquesta lectura ens serveix per adonar-nos de les característiques més importants que ha de tenir un mestre, de com hem d’actuar d’una manera adequada, de com ens hem de sentir per fer una bona practica professional, de com podem extreure aspectes positius de fets negatius, etc.

Els autors, volen traslladar-nos una petita part de la seva experiència professional amb la lectura del llibre, però sobretot el que pretenen es acompanyar-nos en aquest camí, el camí de l’aprenentatge.

El llibre pretén ensenyar-nos que és molt difícil tenir present tot el que és necessari alhora de realitzar qualsevol tasca ja que som persones, per tant, imperfectes, i podem tenir errors, però la qüestió és que a l’ensenyament s’han de procurar observar tots els ítems necessaris per tal de cobrir bé les carències dels nostres alumnes, ja que aquests rebran de nosaltres una influència molt important perquè serem els seus acompanyants durant un llarg període de la seva vida.

L’objectiu de l’escola, per sobre de tot, és fer-nos persones, és a dir que és molt més important l’aprenentatge de valors i coneixements vitals que el que son les unitats didàctiques predissenyades pels experts curriculars.
Si un nen sap ser persona, mantenir els seus objectius, ser responsable de la seva pròpia persona i de les seves actuacions, a més de tenir la capacitat per ser crític, podrem dir que els coneixements curriculars poden passar a un segon lloc, ja que implícitament tot això és pot inculcar a través de les classes i l’experiència pròpia.

Personalment aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre la voluntat del mestre, referint-me a que pensa el mestre de l’ensenyament, és només una feina que fas i cobres a final de mes o és una vocació natural, el voler educar i ensenyar al futur del món, que son els nens, els nostres alumnes. El mestre per naturalesa no pot acotar-se només a les aules sinó que la seva forma de viure és l’educació, la pròpia i la dels altres, ja que l’ensenyament, que és la necessitat de créixer i millorar, el que hi ha al teu voltant.
Val a dir que el mestre ha de voler millorar el món en el seu petit context i mantenir l’esperança viva de la llum de la claredat i el coneixement.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada