dijous, 14 de juny de 2012

Teories de l'aprenentatge i les TIC


El conductisme:

Es basa en la noció de que l’únic observable i per tant experimental, és la conducta externa de les persones, que és afectada i motivada per els elements externs, per aquesta raó es modificable a partir dels estímuls o resposta de l'entorn.

És un model lineal de transmissió de coneixements memorístics, sense retorn per part de l'alumne, aquest se'l dona el mateix material didàctic, i on els rols del mestre i alumne son passius.

Aquest corrent neix de la mà de J.Watson , que va anar més enllà del estudis fets per Pavlov,i va voler demostrar com es podia manipular i realitzar el canvis de conducta en els éssers humans.
En el camp de educatiu va ser Skinner el que major influència va tenir, formulant la teoria del condicionament operant i l'ensenyament programat.

En quant a les TIC, l'aplicació d'aquest model té el seu origen en l'aparició de l'ordinador i en programes senzills i mecànics de repetició i aprenentatge per assaig i error. 

A aquest ús de l'ordinador se li denomina EAO (o CAI en anglès, Computer Assisted Instruction) que es centra en programes d'exercitació i pràctica molt precisos basats en la repetició. Sota les premisses de la individualització de la instrucció, la EAO va tenir un gran èxit a partir dels anys 60.

Com exemples actuals podem dir que molts jocs didàctics de la ja coneguda JClick, serien d'aquest estil, a més dels programes que moltes vegades acompanyen als llibres de text en format CD.

Això em porta a pensar que hauríem de revisar quin tipus d'ensenyament estem promulgant pels nostres infants en aquests moments, on la societat ens reclama persones dinàmiques, capaces de solucionar problemes i crítiques amb el seu entorn i la seva pròpia persona, i si el que l'escola dona és adient pel seu futur.

El cognitivisme:

Aquesta teoria sorgeix a principis dels anys 60 com alternativa a les perspectives conductistes i a la idea que la ment és una "tabula rasa".
Els cognoscitivistes intenten esbrinar què hi passa dins la ment durant el procés d'aprenentatge. Aprendre no suposa només un canvi en la conducta, sinó que implica un procés mental que modifica les estructures del pensament. Per tal de modificar aquestes estructures cal que l'estímul incideixi en les estructures que ja té la persona.

La teoria cognitiva va fer grans aportacions a l'estudi dels processos d’ensenyament-aprenentatge. Un exemple d’aquestes aportacions va ser la contribució al coneixement d’algunes capacitats essencials per l’aprenentatge com són l’atenció, la memòria i el raonament.
Segons aquest paradigma l’aprenentatge apareix quan la informació és emmagatzemada en la memòria d’una manera ordenada i significativa

Segons aquesta teoria, l'alumne és un subjecte actiu processador d'informació, posseïdor de competència cognitiva per aprendre i solucionar problemes; aquestes competències han de ser desenvolupades utilitzant nous aprenentatges i habilitats estratègiques.

El rol del professor segons aquest model passa per comunicar la informació als estudiants de la forma més eficient i efectiva possible. El professor parteix de la idea que un alumne actiu pot aprendre a aprendre i a pensar.
El cognitivisme promou un aprenentatge estructurat on l'alumne pren un paper més actiu. En aquest sentit les TIC incorporen programes de software que es dissenyen inclouen materials audiovisuals,gràfics, simulacions,... que permeten desenvolupar les estratègies i capacitats cognitives dels alumnes. Els alumnes interactuen amb el mitjà tecnològic donant-se una relació bidireccional.
Un exemple actual d'aprenentatge significatiu son els simuladors formatius que són recursos multimèdia educatius que faciliten l'adquisició de coneixements mitjançant l'experimentació en entorns que reprodueixen situacions reals. Els alumnes "aprenen fent" i son conscients des de el primer moment de la vinculació del seu aprenentatge amb la realitat.

El constructivisme:

Aquest és un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.

El constructivisme considera que el veritable coneixement de les coses és l'estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà.

El mestre constructivista és una persona que posa facilitats, que provoca situacions riques en possibilitats d'aprenentatge, no qui transmet coneixement.

El constructivisme es basa en el principi que l'apreciació de la realitat és completament diferent per a dos individus diferents, encara que les condicions d'aprenentatge siguin semblants, a causa del fet que no és possible crear condicions perfectament iguals en la ment de dos subjectes diferents. Això vol dir que es reconeixen les diferències i dificultats d'aprenentatge i les necessitats educatives específiques i especials, que no deixen de ser principis de l'escola inclusiva.

Diferents autors diuen:
Piaget: Els subjectes construeixen el coneixement en diferents estadis evolutius mitjançant esquemes que es van fent més complexos a mesura que interactuen amb la realitat.

Vigotsky: Els subjectes passen de les funcions psíquiques inferiors a les superiors a través de la seva interacció amb la cultura en la qual es desemboliquen i la societat en la qual viuen, construint així el seu coneixement de la realitat.


Ausubel: Els subjectes, a més aconsegueixen la construcció de coneixement sempre quan l'objecte del coneixement sigui significatiu per a l'individu.


Les TIC proporcionen eines (imatges, sons,...) que enriqueixen els aprenentatges, ja sigui a l'aula amb el professor com fora d'ella de manera individual o acompanyada d'altres alumnes.

D'altra banda
Internet obre les portes a una connexió directa i continua amb el món. En educació s'introdueix la modalitat e-learning, entesa com un entorn integral d'aprenentatge, en un context virtual en el qual el paper del professor canvia i passa a ser un guia, un tutor que facilita i avalua els aprenentatges de l'alumne, centrant-se en una educació basada en l'alumne.
En aquest sentit una aproximació actual d'aprenentatge basats en les TIC plantejat sota un enfocament contrustivista són les plataformes LMS (Learning Management System), conegudes com a Sistemes de Gestió de l'Aprenentatge que aporten multitud d'eines al procés educatiu.
Com a exemple més respresentatiu d'una aplicació LMS destaquem la plataforma Moodle, la filosofia de la qual es basa en el construtivisme.En els darrers anys, amb l'evolució de les TIC i d'Internet, emergeixen nous recursos que potencien el contructivisme social, parlem de la Web 2.0.
La seva aportació en els processos d'aprenentatge està significant una revolució en la manera d'aprendre. Quan les xarxes socials entren en l'àmbit educatiu es promou un
aprenentatge compartit, entre iguals. Tots formen part del procés, els docents i els alumnes, fomentant una relació de participació.
El connectivisme:

"El connectivisme és l’aplicació dels principis de la xarxa (network) a l’aprenentatge, on conèixer és fer connexions i aprendre és construir xarxes"

El conductivisme, el cognitivisme i el constructivisme són les tres gran teories que fina ara han intentat explicar el procés d’aprenentatge. En el últims anys, però, ha sorgit una nova corrent, de la qual
G. Siermens és un dels principals teòrics, que s'anomena connectivisme.

La necessitat d’aquest nou enfocament va lligada al canvi que les TIC han produït en la societat. El temps que passa des de que el coneixement que adquirim és útil fins que ja no ho és és cada vegada més petit, ja que els canvis al nostre voltant van cada dia més ràpid i ens obliguen a reaccionar a la mateixa velocitat.

Així, segons Siemens (2004), l’aprenentatge està canviant de la següent manera:
  • L’aprenentatge és un procés continu, que dura tota la vida i es mou en diferents camps relacionals.
  • L’aprenentatge informal adquireix importància, ja que cada vegada aprenem de maneres més variades (a través de xarxes, comunitats, etc.)
  • La tecnologia afecta la nostra manera d’aprendre.
  • L’aprenentatge individual i l’aprenentatge organitzacional estan relacionats.
  • Saber on trobar els coneixements necessaris és tan important com saber què i saber com.
Les anteriors teories deixaven de banda aquests aspectes i tenien la idea que l’aprenentatge era un objectiu o un estat. El seu principi central (fins i tot el de les teories socioconstructivistes, que reconeixen la importància de la interacció social) és que l’aprenentatge es produeix dins de l’individu.
El connectivisme recull en certa manera l’herència del constructivisme, però posa l’èmfasi en l’aprenentatge que té lloc fora de l’individu, per tal d'adaptar-se a les necessitats de l'era actual. En aquest context, aprendre a valorar el que s’està aprenent, la necessitat d’avaluar la necessitat d’aprendre alguna cosa, la capacitat de sintetitzar i reconèixer connexions són habilitats que adquireixen una especial importància. 
El connectivisme insisteix en el paper actiu de l'estudiant per a construir el seu propi coneixement i en el paper de guia del professor que l'ha d'acompanyar en aquest procés. Així, els canvis de rols que es contemplen des del connectivisme no suposen un canvi radical d'aquests rols, sinó una adequació al context en el que estudiant i professor es troben.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada