diumenge, 8 de novembre de 2009

Com tractar la informació

A la classe de Comunicació oral, escrita i digital, la Imma Gómez Pallarès, professora de l’assignatura, ens va parlar de la informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació, com la televisió, Internet o les publicacions escrites, per exemple diaris; amb la reproducció d’una entrevista a Gillermo Orozco, professor de la universitat de Guadalajara, a la qual parla sobre com ens arriba aquest informació a la que feia referència, com està de manipulada o retocada, i de com això afecta a l’educació dels nens i nois, ja que el senyor Orozco creu que s’hauria d’acompanyar als joves quan es veu la televisió, per exemple, per tal de que darrera de una imatge publicitària existeixi un diàleg i un raonament el qual permeti analitzar els coneixements que ens arriben.
Orozco analitza la importància de llenguatge audiovisual perquè creu que a les escoles, avui dia, es projecten pel·lícules, vídeos i es dona accés a Internet, sense mesura pedagògica, és a dir, que els mestres, tant com els pares, no tenen un control sobre el que els seus fills i alumnes veuen.
Es diu a l’entrevista que la imatge ha de ser com un complement del que l’adult diu perquè no és reconeix a les imatges com un exemple, sinó que és tracte de donar suport als conceptes que el professor imparteix, per exemple.
Guillermo Orozco recomana que la perspectiva didàctica que s’ha de tenir per tal d’adaptar les noves tecnologies a l’aula, sense caure en l’error de no prendre mesures suficients, és mantenir una alfabetització digital vers els nens i desenvolupar la pedagogia de la comunicació dintre de les aules.

Us penjo el vídeo de l'entrevista per a que el pugueu veure i valorar el que es diu.



Edu3.cat



Després del visionat de la xerrada que fa Guillermo Orozco, varem veure a la classe un anunci sobre Galerias, un centre comercial, que fa uns anys va deixar de existir, i el varem analitzar amb una mirada objectiva, fixant-nos sobretot en els aspectes que semblaven tenir una intencionalitat “oculta”.






A la classe van sorgir diferents comentaris sobre aquesta publicitat. Ens varem fixar en la llum, en l’angle de la càmera i la perspectiva del director, els colors, la música i el ritme d’aquesta, entre d’altres comentaris.
Amb la comprensió de tot el que es va dir i altres conclusions pròpies, puc comentar que la publicitat manté una intencionalitat molt declarada, que és vendre i obtenir els màxims beneficis. Nosaltres com possibles compradors i membres d’aquesta societat consumista podem caure a les seves trampes d’interpretació visual, agredint als nostres sentiments i manipulant els nostres inconscients.
Per aquests motius hem d’estar alerta i ser objectius quan ens obrim a totes les fons d’informació que ens arriben a cada moment de les nostres vides i per tant, és obvi que sigui tant important l’educació en el llenguatge audiovisual, des de ven petits.


La proposta de la professora va ser que analitzéssim nosaltres mateixos un altre anunci publicitari, en aquest cas més actual, de la mateixa forma.










Aquest anunci no és un anunci més, és d’aquells que no saps el que vol vendre fins gairebé el final, ja que destaquen sobretot els aspectes més sentimentals, per arribar a l’usuari a partir de la fibra sensible que tothom té.


Segur que a tothom li sona la melodia de haver-la sentit a la televisió, però la veritat és que al fragment que s’edita a televisió deixa molt a dir en front a la versió més extensa que podem trobar a Internet.

A la publicitat intervenen multitud de factors per tal de fer l’anunci més enginyós i que la gent, el compradors futurs, el recordin bé.
En aquest, és juga amb la llum, els colors i la música, a més de les frases en off que van apareixent al llarg del vídeo.
El quan a la música, la melodia va augmentant de velocitat mentre que evoluciona la història. També es veu com només comencen a cantar a partir de la meitat de l’anunci, per donar més èmfasis al final i resolució del problema plantejat.
El joc de llum i colors vius i apagats és evident, ja que quan hi han moments d’estrès o crisis en la història la llum és més tènue i els colors més freds, però quan és donen solucions o els personatges és mostren feliços, la llum cobra vida i els colors és tornen càlids i llampants.
Un clar exemple és quan el monstre no pot baixar per les escales perquè és massa gran, en aquest escena la cara del monstre gairebé no s’aprecia perquè està a les fosques i és presenta una escena fosca, quasi tenebrosa. En canvi, quan els pares adquireixen el nou vehicle vermell i brillant, aquest apareix darrera d’unes portes que s’obren molt premeditadament, mentre que el carrer és il·luminat pel sol, i els colors de les plantes i la casa son més vius que mai.

La veritat es que, com he comentat, l’anunci està pensat per incidir en els nostres sentiments més tendres, ja que la historia que es representa succeeix en el si d’una família. Tothom te una família i tothom hem sentit amor per algú i a l’anunci s’escolten frases com “como puedes dejar de querer a alguien, no se puede”. També és veu aquesta idea quan enfoquen a un porquet de peluix que és troba estirat al sofà, aquest porquet és el mateix de l’anunci anterior de Seat, al qual és deixaven oblidat al carrer mentre que la resta d’animalons anaven al cotxe. Aquesta escena va dirigida a les persones, que òbviament s’enrrecordin d’ell, i puguin entendre que la família l’ha acollit i que sempre van augmentant la família. Aquest aspecte mostra la tendresa i la calidesa de la llar i la família, una vegada més.

La metàfora que és fa del monstre fa referència als fills, com és pot entendre al final de l’anunci amb la frase “ya se sabe lo que pasa con los monstruos, que crecen y crecen”. A més aquesta comparació és ideal per fer veure l’objectiu de l’anunci, que quan una família creix és necessita més espai. Tot i així, no és deixa de repetir la paraula brother que vol dir germà en anglès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada